BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

LA PUNTA ALTA. PRIMER TRES-MIL D’EN GUILLEM 26.08.2008

Per Joan Lladó

Divendres passat vam fer un entrenament amb en Guillem i el car de veure Jordi -el seu oncle- al Puigmal. Vegeu-ne les fotos. Aquest entrenament li serví a en Guillem per posar la musculació a to per a l’ascensió de dimarts.

El dilluns a dos quarts de set de la tarda sortírem de Mataró en direcció la presa de Cavallers a la Vall de Boí. Després de fer uns entrepans al Pont de Suert, pujàrem fins la presa i sorpresa per a mi: la baluerna de la Fecsa ja no existeix. Hi han deixat una bona esplanada que serveix d’aparcament als turistes i excursionistes i hi han instal·lat unes casetes de fusta on hi ha serveis. Bé. A quarts de dotze ja som al sac.

Després d’esmorzar i preparar les motxilles, a les vuit comencem a enfilar. Deixem el cotxe allí mateix. Remuntem els darrers revolts de la carretera i anem a cercar el Barranc de Comalesbienes. La pendent del barranc és considerable, però amb dues hores i escaig ens plantem als Estanys de Comalesbienes havent superat nou-cents metres de desnivell. De moment, el nen no es queixa, al contrari, al estanys no para de fer el ganàpia amb les pedres. Havent fet un petit mos, reprenem la marxa. El sol pica amb força. El camí és molt desfet i pedregós i convé desviar-se’n i pujar per les tarteres de pedra grossa. Es fa més còmode. A les onze arribem al Pic de Comalesbienes  (2997 m.) amb un sol radiant. Crestegem i fem el cim de la Punta Alta (3014 m.) a un quart de dotze. Molt clar cap al nord i alguns núvols cap al sud.
Esmorzem-dinem al cim mentre veiem feinejar un parell d’helicòpters a les Agulles de Travessany. Possiblement algun incident important.

Cap a les dotze comencem el descens pel vessant nord per baixar pel barranc de Coma l’Espasa fins prop de Riumalo.

Els primers metres en Guillem està content, baixa com una daina. Diu que li agrada més la baixada que la pujada.

Al cap d’una hora, només el sento exclamar-se: “que això no s’acaba mai”, “que fa molta estona que veig el mateix paisatge”, “que havíem d’haver baixat per on hem pujat”, “que ja no puc més”, etc., etc.

La veritat és que per aquest itinerari es fa molt feixuc. Alguns de la colla ho saben prou bé.

Quan hem arribat, però, a Cavallers, s’ha acabat el rondinar. La passejada per l’embassament no ha estat res i tallant les marrades dels pàrquings ja no se’n recordava dels mals que patia. Enhorabona!!!

A hores d’ara encara espero que em convidi a cava.

Fins aviat,
Joan LLadó.

Desnivell + acum.: 1450 m.

Les fotos del Puigmal: cliqueu aquí.
Les fotos de la Punta Alta: cliqueu aquí.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.