BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan LLadó

La colla surt, durant tot l’any, cada dimecres, a fer sortida nocturna. No tothom hi pot assistir per qüestions d’horaris. Però dos o tres cops, anualment, n’organitzem perquè tota la colla en pugui gaudir, malgrat que no tots, per diverses raons, hi som. Una d’aquestes la fem a ple estiu, al juliol, poc abans de la disbauxa de les festes i les vacances. Aquest any tenim alguns convidats de la colla dels Ferro.

Quedem abans de les nou perquè els horaris dels botiguers obliguen i ens dirigim, habitualment, cap a Argentona, per emprendre la pujada al Castell cercant sempre un itinerari divertit. En aquesta ocasió anem més carregats que de costum, doncs, a part de l’entrepà, portem algunes delicadeses: vins de qualitat, cerveses selectes, també en barrilet de cinc litres; formatges, fuets, llonganisses i xoriços; ganyips i patates pel vermut, galetes per postres, ratafia… Totes aquestes fineses s’han d’arrossegar i és clar, dur el barrilet en fresc fins a Burriac no és bufar i fer ampolles; i així és com deixem que el seu camàlic, l’Uri, tingui una mica d’ajuda: la bici elèctrica.

En aquesta ocasió, com en alguna altra escapada extraordinària de nit, hem tingut una pana que s’ha pogut adobar i hem arribat al Castell ben amarats de suor; el darrer tram de pista fins dalt, que fins fa ben poc n’han emporlanat una altra fracció, hom la pot pujar a més velocitat i no sabem si és bo o dolent, però el que si sabem de segur és que ens agradava més com era abans: per trampejar les pedres, fer equilibris i lluitar de debò l’escalada; ara, només, cal pedalar.

Actualment, el Castell, s’ha convertit un lloc de peregrinatge per tota mena d’excursionistes, corredors, ciclistes i caminaires; a tothora s’hi pot trobar gent que hi puja pel pur plaer de gaudir de les vistes i en aquestes xafogoses jornades, d’un aire més fi i agradable que a la plana. Mentre sopem, veiem desfilar ple de gent d’aquestes característiques i entre glop i glop de cervesa, entre glop i glop de vi, i entre glop i glop de ratafia, l’ambient de companyonia a la colla pren un aires de banquet en honor a Dionís (Bacus), déu de la rauxa, el vi i la disbauxa. La bona sintonia, el bon humor i les ganes de passar una estona agradable, fa que les nostres riallades s’encomanin i fem de la vetllada una veritable orgia del benestar i de fortuna que amb res es podria pagar.

De ben segur que tots vam pensar en una absència que hauria rigut com el que més i tanmateix va riure d’allò més perquè era amb nosaltres.

No tinc paraules per descriure el que va ser la tornada. Tan sols puc dir que es va fer curta. I quina decepció que a Argentona fos tot tancat per fer una cervesa a la fresca! Tocà de fer-la al vells carrerons de Mataró continuant la gresca i l’empenta que transportàvem per, finalment, prendre la nostra privada nau espacial.

Colla meva, una abraçada.

Joan

Les fotos: cliqueu aquí.

Les fotos d’en Joan Ferro: cliqueu aquí. També d’ell la foto d’entrada.