LA MOLA DE SANT LLORENÇ 31.05.2008
Per Anscari Nogueras
El dijous al casal quedem quatre de la colla per anar a caminar per la zona de Sant Llorenç del Munt: en Martí, en Carles, l’Albert i jo. El divendres rebo una trucada d’en Martí i m’aconsella que agafi el frontal i el budrier, però no anàvem a caminar?? Que si una cova, que si hi ha un pas una mica “chungu” que no pots caure, però que si caus et mates… em quedo més tranquil.
Sortim a les set, anem amb el “crocanti” de l’Albert, en un moment ens plantem a Matadepera, enfilem cap a la urbanització de Can Marcel que toca al Parc Natural, deixem el cotxe i repartim el material de escalada que ha agafat en Martí, un cop feta la bossa iniciem la ruta. De seguida trobem el caminet per anar a la pared on necesitarem les cordes, en Martí ens comenta que ell i l’Andreu van venir fa temps i ho van fer sense corda, que no recorda haver-la fet servir, ens apropem a veure-ho, i el pati es considerable, no dubtem ni un segon i ens col.loquem el budrier.
El nom del pas és tranquil.litzador, el Cap de Mort, és un pas molt estret que t’obliga a anar arrossegat per terra i alhora que la pared vertical fa la balconada et fa pasar per fóra , i és aquí on seria conflictiu caure-hi. Passen en Martí i en Carles, i ens adonem que nomès tenim un mosquetó per pasar en Gomes i jo, passo jo amb el mosquetó i ell es lligarà l’extrem final de la corda.Recollim el material i ens treiem el budrier per iniciar ,ara si, la caminada.
Sortim al Pla dels Escorpins que ens durà al Pr-31, camí empedrat que porta de dret al Santuari de la Mola, ni cent metres i ens desviem per un corriol que baixa una mica per anar a trobar la Castellana de can Torres, conjunt muntayós que simula un castell, arribem a un punt que no hi ha camí per baixar-hi, reculem i veiem una clariana en el camí ,hi entrem i descobrim la canal gentil, bonica troballa pel grup que quedem sorpresos del forat de la canal, no sembla que hi passi molta gent per allà, encara que està equipada amb ganxos , tirem una corda per baixar-hi, no hagués calgut, en Carles passa un moment de dubte, però al final desestima la corda per continuar.
Arribem al Castell per seguir cap el Bolet, i agafem el camí dels Maringes, amb molta vegetació que obliga a anar ajupit moltes estones, després ens equipem de nou amb l’equip per escalar, on un arbre ens dóna la benvinguda i ens ajuda alhora.Després trobem un forat d’ uns vuit o deu metres de llargada que ens portarà a l’altre banda de la pared, ens passem les motxiles primer i després les seguim nosaltres, hi ha algun tram força estret i ens hi em d’esforçar per passar. En Carles surt del forat amb unes malles d’estètica okupa, les ha foradades per tres llocs, i éren noves.
A continuació ens trobem amb la cova de les Ànimes de una llargada de 276m, hi entrem una mica però s’estreny molt i ens hauriem d’arrossegar per terra, el terreny està enfangat hi decidim tirar enrera doncs no anem preparats per la xocolatada.
A la que sortim a la carena de la cova, ja observem la gentada que volta per la mola, per on ha pujat aquesta gent?? nosaltres no hem trobat ningú en tot el matí, ja veig que és com anar amb la bici, per on puja tothom no em de pujar, està prohibit.
A dalt al Santuari, fent una visita a l’esglèsia i ens entaulem al restaurant per fer unes cerveses i unes patates, no ens entretenim i sortim direcció a la canal del micos , passant per la cova de l’ Alzina i la Balma de la Llosa, es tard i acelerem el ritme de baixada , passem per Sant Esteve , on ens donen la benvinguda tres gossos, saltem la tanca per sortir a la pista de les Nogueres, per acabar baixant al punt de sortida i on tenim aparcat el cotxe.
Fins la propera,
Anscari Nogueras.
Corriolaires: Albert, Martí, Carles i Anscari.
Km total:8 km
Desnivell total:850 m.
Les fotos de l’Anscari: clica aquí.
Les fotos d’en Martí: clica aquí.
encima de catalanistas, maricones… que asco