BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

LA GRAN DESFETA 10.03.2010

Per Anscari Nogueras

Fa fred, són dos quarts de set i a la plaça Fivaller ens trobem sis corriolaires. Avui no hi ha dubte, hem d’anar a tocar neu i es proposa de pujar per la Laru i anar direcció al Parc Forestal, però a la que passem la cadena del final del veïnat ens adonem realment del mal que ha fet la neu, el camí és impracticable des del

principi, tot un seguit d’arbres impedeixen el pas, seguim avançant com podem però no ens deixa de sorprendre’ns la desfeta que ha fet, anem més a peu que a sobre la bicicleta.

Baixem a la Font dels Tres Raigs i rondinem del propietari que sempre posa troncs a dalt del camí per impedir-nos que hi baixem. En Martí en un moment fa net, baixem, ara  ja no caldrà que posi més troncs a dalt, perquè la baixada està impracticable, abaix hi ha tres arbres caiguts barrant el pas.
La tònica de la sortida és més del mateix, tant se val on vam anar, volíem trepitjar neu i mai millor dit en vam trepitjar, perquè tota l’estona vam estar baixant de la bici, vam fer un parell de fotos i videos per inmortal.litzar la nevada més important al Maresme en molt de temps i vam tornar a casa amb la sensació de que estaríem una temporada sense fer corriols.

Corriolaires: Oriol, Ferran, Martí, Valentí, Giovanni i Anscari.
Kms.:16,50
Desnivell: 260m


  1. “Distrutto” vol dir destrossat. Exactament com ha quedat de destrossat el bosc de la nostra comarca per la gran tempesta de neu i vent del dilluns passat.

    N’ hi ha hagut prou amb dues sortides, l’ última la nocturna en grup del dimecres, per a comprovar com  s’ ha quedat la serralada de la costa i per fer-nos convençuts que ens hem quedat sobtadament sense corriols i camins tots els que practiquem bici de muntanya, i per molts mesos d’ ara endavant.

    De fet, ho hem vist en les imatges passades per la tele, aquest desastre s’ ha repetit en tot el territori de Catalunya afectat per nevades importants. Els que s’ han quedat sense llum per tants dies certament han rebut fort, però aviat ho tindran arreglat. En canvi els boscos es quedaran així de rebentats per molts i molts mesos, i només es treballarà per a netejar les pistes principals i a un ritme lent de ben segur.

    Veiem que aquests propers mesos ens haurem de dedicar a la força a fer carretera, com de fet ja hem decidit per aquest diumenge. Ara, com que està clar que ningú es posarà a netejar els camins pels que ens agrada trepitjar-los fent esport, veig que tenim que assumir que, d’ ara endavant, ens toca a nosaltres fer aquesta tasca. O sigui, que l’ equipament de les nostres sortides per muntanya haurà d’ incloure – obligatori per cada biker – un serrutxo o un’ estrall o una corda o el que sigui per anar recuperant amb ganes i tossuderia el que hem perdut fa tres dies.

    La colla dels “avis enginyers” ha de servir d’ exemple  per a la resta de nosaltres. En Jordi ens explica que ja comencen aquest fi de setmana a fer sortides de exclusiva neteja pels camins que ells mateixos havien obert.

    Si aconseguim netejar uns quants cents de metres a cada sortida, ja estarà molt bé, i si tots els grups de bikers que comparteixen amb nosaltres el territori accepten que també que és obligació seva, entre tots haurem guanyat la Champinyon League del nostre esport i una medalla virtual per a penjar-nos al quadre!

     

     

  2. Hola Corriolaires!! Havia llegit el vostre relat sobre la nevada i pensava que potser exageraveu una mica. Però avui he sortit i he pogut comprobar que ha estat una nevada devastadora. Els camins estan impraticables i molts desapareixeran per no poder passar-hi. Casi es podria dir que hem anat mes estona a peu que no a dalt de la bici. Fa por veure els camins com estan i pensar que a l’interior del bosc esta igual. Moltissima a fusta a terra, i d’aqui a tres mesos la calor de l’estiu.
    A reveure 

  3. Nois per motius que ara no venen el cas  aquesta setmana vaig sortir el dissabte a la tarda , tenia ganes de fer kilometres més que corriols, per tant vaig empredre el camí des de les 5 sènies per anar direcció a Santa Mònica,corredor,etc.., ja sabeu el recorregut. Doncs bé fins adalt al plà de Santa Mònica cap problema,apartir d’aquí i fins adalt al restaurant del Corredor,fang molta neu encara a la pista,cosa que indica després de cinc dies la magnitut de la nevada, i sobre tot arbres, molts arbres al terra a mig de la pista barrant totalment el pàs.

    Perquè us feu una idea a l’hora de baixar vaig triar una nova escapatoria,fins a can bordoi per GR del corredor passant pel Far, a pocs metres de començar el GR el vaig tenir que desestimar, impracticable, hi havien llocs que la roda de la bicicleta restava sota la neu fins a mitat de roda.

    La meva aventura no acabava més que començar, al arribar a can bordoi vaig encaminar-me direcció al descens dels Missé, doncs bé el recorregut ja el sabeu,aquí de neu testimonial, ara bé les conseqüencies demolidores. Dir que en tot el recorregut i això vol dir fins a la cruïlla del collet, no vaig poguer padalar més de 100mts en bicicleta i això es literal,quant deixava un arbre i al passava com podia unaltre i unaltre i així fins a la carretera.

    Nois tenim molta feina a fer, crec que els diumenges els haurem d’invertir per recuperar els nostres camins, corriols que tant es fan xalar

    salut  

Respon a IL PROSCIUTTO DISTRUTTO Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.