BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

LA CANALLA SE’N VA AL TURÓ DE L’HOME 29.09.2010

Per Anscari Nogueras

Aprofitant que l’empresa tanca per evitar problemes el dia de la vaga general, el Petitó i un servidor decidim quedar d’hora per pujar al Pic més emblemàtic del nostre voltant.

Puntuals sortim a quarts de vuit desd’els Burots, agafem la carretera vella d’Argentona per anar fins a Dosrius, encarem Can Bordoi per començar a posar les cames a lloc, doncs fa fresca i encara estàn adormides, a dalt em poso el “super xaleco” de la colla que tot s’ha de dir, va molt bé per parar el vent però hi trobem a faltar alguna butxaca, almenys per quant anem amb carretera.

Arribem a Llinars i travessem el poble per passar per dins els polígons, doncs el tràfic és més tranquil i hi ha un bon voral. Sortim a la carretera de les Aigües a l’alçada de Vilalba Sasserra per arribar a Sant Celoni, entrem al poble i fem un cafè amb llet, estem gelats, la fem petar una estona , i ens tornem a posar a la feina per
encarar la pujada, decidim de fer-ho per Mosqueroles, abans d’arribar a la rotonda que va a Mosqueroles-Campins trobem un personatge caminant pel voral de la carretera que ens pregunta per anar al Turó de l’ Home, sense plano amb texans, camb bambes de jugar a tennis ……en fi , sense comentaris.

Nosaltres a la nostra, arribem a Mosqueroles i continuem pujant, d’aquí fins el desviament que va a Santa Fe és un continu pujar, rectes llargues amb un pendent de 7-9 % , la carretera és molt maca i tranquila i el paisatge s’ho mereix també.

Arribem al creuament, fem un pipi , unes fotos i cap amunt, per encarar el tros més dur, uns 5km amb rampes que van desde el 7 fins al 16%, a més en l’inici del tram han fet neteja del bosc i han deixat ple de restes a la carretera que fan encara més interessant la pujada.

Un cop a dalt, fem unes fotos, ens abriguem i cap a Santa Fe, passem pel mirador de St.Helena, més fotos i uns videos durant la baixada per arribar a l’Avet Blau, amb la por de trobar tancat, no és així i disfrutem d’unes truites al costat d’una llar de foc.

Ben esmorzats i després de mofar-nos d’uns friquis que entren en l’establiment, comencem la llarga i freda baixada fins a Sant Celoni, just abans d’arribar a Campins trobem el desorientat personatge que volia pujar al Turó, i la veritat és que debia fer nit per encarar el últim tram.

Continuem baixant per arribar a Sant Celoni, sortim a la carretera principal i trenquem a la dreta per dirigir-nos a Vallgorguina, pujem Collsacreu i un cop a dalt decidim baixar fins a Arenys de Mar per tornar per la nacional II fins a Mataró.

Corriolaires:Sergi Corado i Anscari Nogueras

KM:113 km

Desnivell:2167 m
Les fotos: cliqueu aquí.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.