BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

LA BAGA DE CAN VILAR O CAN SEIXANTA 26.10.2008

Per Pep Famadas

Horari d’hivern i sense lot a les 7.15 h del matí. Això passa només durant 3 o 4 setmanes a l’any. Comptador a 0 i amb la parella cap a la plaça Fiveller. Som 11 de colla, tots admirant la joguina nova de l’Andreu. Quina finor, quina blancor. Llàstima del brut que li ha tocat d’amo. Falten els dos pastors que menen sempre el remat. Mal averany.

Després de xerrar barato es decideix anar a Vallgorguina, ràpidament recolzat per l’Andreu, a esmorzar a Can Pradell. Anar per feina cap a Can Pradell i després ja veurem.

Sortida clàssica directe cap a Can Flequer pels Vidals. Al cap de poc però una parada més llarga del que toca tot just per canviar una càmara de l’Adrià. Aquesta pujada fins ara no l’havia fet i sembla mentida essent tant a la vora de la urbs quina ascensió tant divertida. Tot arribant a les vinyes el dia es descobreix encantador, amb un blau dominant i intens que contrasta amb la grogor dels pàmpols i convida a omplir els pulmons de vida tot pedalejant.

Enllacem amb el corriol de Can Xerrac, un altre clàssic, on la Pantera Rosa, que avui bé amb ganes de gresca (deu ser que totes li ponen) pren el cap del grup tot vacil·lant als màsters. Al tram de baixada perd el bidó, anècdota que ocasiona ràpidament tota mena de comentaris per part del grup.

Un cop a la pista afloren ja els indicis del que serà la sortida d’avui. Manquen els pastors, fet que ocasiona disparitat de criteris a cada nou corriol, paral·lel a la pista del Corredor. A la cruïlla de Coll Pallarés la colla troba coneguts i se’ns afegeix en Lluís, corriolaire ocasional de la colla que anava sol.

Tips de pista els més corriolaires ens imposem i pugem per un altre clàssic cap el coll de la Ferradura, on en el darrer tram s’opta per tornar de nou a la pista principal al.legant mal estat del corriol. On s’és vist això? És el primer cop que ho sento. Començo a pensar que això avui serà un guirigall. Trobo a faltar els mestres.

Pista dominguera fins quasi els misteris on carreguem les màquines per remuntar un tram i aconseguir un altre clàssic que no recordo el nom i ens mena ja a la banda vallesana del Corredor, sota el santuari.

Davallem cap a Can Pradell tot mofant-nos de les tanques instal·lades en els corriols i que l’únic que aconseguiran és que els marges del voltant acabin destrossats per les motos.

Esmorzem a Can Pradell on paguem de gust la rusticitat de l’establiment. L’Andreu i en Marcel marxen havent esmorzat.

Sembla que una part important del grup vol arribar aviat pel que s’opta per un camí ràpid de tornada al menys fins a Rupit. Ara sí, tothom s’anima a dir la seva. Finalment s’imposa la veu de l’autoritat (aquesta de veritat) que condueix el grup teòricament de dret al Corral. Menem per camins de desembosc mig emboscats tot franquejant tímidament i amb dubtes en alguna cruïlla. Passem per davant de l’entrada a un corriol ascendent on alguns diuen naps i els altres cols i, davant del dubte, l’autoritat opta pel que ell més li va que és la pista, en un suau i agraït descens que ens aboca de cop a Can Vilar.

Mas pairal important amb torre de defensa inclosa (també algunes amazones) que fins i tot els corriolaires més veterans semblen desconèixer. Per sort avui comptem amb l’expert de la colla que ens fa notar la importància del mas reflectida en la torre, els seus finestrals i la portalada dovellada.

Ara una mica més orientats ens dirigim cap on ha de ser el Corral per caminois desconeguts que volten tota la baga de Can Vilar fins, ara sí, aconseguir-lo.

Pujada a cor què vols fins el turó del Pi d’en Buac, on els darrers de la corrua recriminen al grup per no esperar en les cruïlles. Discussió altra volta clàssica.

Pels volts de la Creu de Rupit ens partim de nou i restem la meitat que allarguem una mica més la sortida pujant fins el Montalt. A la baixada descobreixo altres corriols, tots clàssics segons sembla, però encara desconeguts per mi, fins assolir de nou el Coll  Pallarés i desfer el camí d’anada per Can Flaquer.

M’ha faltat una mica més de tralla trialera (falten els mestres), però la baga de Can Vilar i el seu mas han valgut la pena.

Salut,

Pep Famadas

Corriolaires: Andreu, Àngel, Carles Ll., Manel
T., Giovanni, Marcel, Joan V., Adrià, Valentí, Enric S., Lluís G., Pep F.

Recorregut: 52 km des d’Argentona

Desnivell: 1.400 m

Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.