BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Què hi farem! O sigui que per guanyar-me la confiança d’aquesta llegendària colla i ser acceptat en el si del grup no em quedava més remei que canviar la meva ja vella
bicicleta de muntanya per una que s’apropés a la dels “grans” de la colla: una cannondale amb una lefty, com a mínim! Doncs fet, una F1 i tocava estrenar-la!

Com sempre, a 2/4 de 8 a la plaça Fiveller. Però com semblava que hi hauria risc de pluja varem fer una sortida per corriols sense allunyar-nos massa de la vall de la riera d’Argentona. Sé que a en Pistons li agradaria que fes un relat amb tot detall de topònims, però em sento incapaç de fer-ho amb el detall que es requereix. Em comprometo a anar millorant la meva cultura al respecte! Sé que no és el mateix, però  per compensar-ho vaig fer us de les noves tecnologies per marcar la sortida.

Podeu trobar el track a: http://www.jorditorres.org/SortidaBiciCorriols.2maig2010.kml (trencat)(si l’obriu amb Google Earth podreu veure tot els detalls).

Varen ser 45 kilòmetres sobre la bici amb una alçada acumulada d’uns 1.000 metres.  Com sempre, fantàstics els corriols que varem anar fent darrera el nét de la Trini, tot buscant un de concret que no aconseguirem fer correctament fins el següent diumenge. En Formiga explicava en el seu relat d’estrena de la flaca que no creia que haguessin estat molt indulgents en la seva primera sortida de la flaca. Em deia “Que no saps que tots plegats, quan s’ajunten, són uns desconsiderats?”.

Doncs bé, en honor a la veritat haig de dir que amb mi es varen comportar! Va ser una sortida fantàstica, i la bici nova va fer que la sortida fos tremenda  per a mi. El Senyor m’anava dient cada 10 minuts “a que notes la diferència?”. Cert, haig de reconèixer que la contundència amb que varen posicionar-se la colla en demanar-los el seu parer en el moment de triar bici ha demostrat que són mereixedors de la saviesa que se’ls hi atribueix. Definitivament un luxe per a mi poder compartir els diumenges al matí amb aquesta llegendària colla de bicicorriolaires, un grup que malgrat terrenals, quelcom te de celestial en aquesta migrada vida.

Però el dia també el recordaré per un altre motiu. Malauradament com un diumenge dels que no acaba bé, quan varen començar a sonar els telèfons de la colla fent córrer la notícia de la mort de l’Adrià Triquell, pare del nostre company i amic de fatigues, l’Adrià.  Adrià, tot el nostre suport. Per això també aquest relat ha trigat una mica a sortir, la veritat és que m’ha calgut deixar passar uns dies per poder escriure sobre aquell diumenge.