BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

HIVERNAL A LES AGUDES PELS CASTELLETS: “AMB BAMBES I A LO LOCO” 30.12.2008

Per Martí Montserrat

Disposem de llargues vacances i molta neu al Pirineu, ideal per poder disfrutar d’unes jornades d’esquí, però el que no podíem pensar es que vingués la llevantada més forta dels últims 60 anys i ens tingués retinguts a Mataró tants dies!!!
Farts d’esperar decidim amb l’Andreu (Doraemon) i en Joan (Pistons) aprofitar la nevada que ha fet al Montseny i provar de fer les Agudes pels Castellets, tot jugant a fer l’alpinista.

Preparant la motxilla me n’adono que fa molt de temps que no fem alpinisme i ja no en tinc costum; les botes, els piolets, l’arnés, els friends, etc…

A les 9h ja estem  caminant però sorpresa, als 50m. del cotxe les botes “ASOLO” d’en Joan es trenquen a trossets com si fossin de porcellana. Fem broma i riem una estona però… ara que farem???

En Pistons es posa les bambes que duia i diu no passa res… i tornem a començar. Tot va bé, el dia es preciós i les vistes son fantàstiques, però trobem  molta neu i no hi ha   traça oberta i costa molt trobar el camí doncs les marques queden tapades. Poc a poc anem progressant i el dia empitjorant. Comencen les dificultats, la neu és recent, per tant, força inestable, una relliscada podria ser fatal. Mai havíem fet els Castellets amb aquestes condicions tant excepcionals.

Arribem  per fi a l’últim tram, el més aeri i difícil, i decidim atacar pel recte… Però em costa molt, no vaig gaire segur, la neu tapa les preses i tampoc és prou compacte perquè el piolet treballi bé. Estic amb tensió una bona estona, per progressar encara no 15m. Decidim recular i buscar un pas més fàcil doncs no anem bé de temps i els peus d’en Pistons estan ben gelats a l’estar tanta estona quiet a la reunió. Necessitem progressar ràpid i decidim seguir la via normal que esquiva per la dreta aquest tram.

Avancem ràpidament flanquejant per sota i buscant un punt adequat per fer el cim. Finalment trobem un corredor molt aeri que ens menarà a la cresta cimera.
Som a tocar del cim però degut a les males condicions climàtiques, sense entendre com, seguim uns metres en direcció contraria al cim. En Pistons reconeix un tram de la cresta i se n’adona que hem  fet mitja volta i que si seguim, tornarem sobre els nostres passos. Discutim una estona, no portem brújula (ni en Doraemon!!! ). Però en Pistons insisteix tant, que acabo acceptant, però gens convençut .

Fem uns 200 m i … en Pistons tenia raó, ja som al cim, tenim davant nostre, com si d’una aparició es tractés, la creu que marca el cim de les Agudes. Renoi com ha costat …

Molt contents per la grimpada , fem via cap avall doncs el vent no perdona .

Ara només queda tornar al cotxe, i baixem pendent avall, com si “d’isla fantasia“ es tractés .

És tard, molt tard, els horaris no han sortit, son les 3h i no hem parat ni a menjar!!! Des de les 7h del matí que no posem res sòlid a l’estómac. I encara estem caminant per la carretera cap al cotxe.

Simpàtica i interessant ascensió per recordar tota la vida … Gràcies companys (estaria bé fer-ho més sovint).

A reveure,
Martí (en rampes).

Les fotos i vídeos de l’Andreu: clica aquí.
Les fotos i vídeos d’en Joan: clica aquí.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.