BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Carles Canal

Hi ha un tipus de moments que es donen i ja està. Són pocs i si es busquen no es troben. Es donen. Un els pots ensumar i quasi intuir però si els persegueix, una xurra que els troba. T’hi topes.

Una carretera. Molta calor. Tensió latent. La calor, senyora indiscutible de la posada en escena i amiga inseparable de l’astre Sol, que no de la ostra Manola, posa les condicions. Una carretera. Un coll. Una hora friki pels dos pedals. S’ha assolit. S’ha conquerit. Toca repassar sense proposar-s’ho les fites de la jornada. Eufòria controlada. S’ha de païr el repte assolit i acceptar que no s’ha de reptar gaires cops més a la Senyora Sort, que aquesta s’ho pot cobrar car. Però bé avui no està a la festa. Encara queda un tros, amb peatge a La Serra (crec?) i gratitud d’aigua de font misteriosa.

En aquell marge cadascú celebra la seva sort i la seva llàgrima com pot. Eufòria controlada. Ja dit. Panxetes, calvetes, canetes i anyets al zurrón) Un Veteranu del Simposium Pongo, ex Corriol, ja titulat pel Jarvart Putero (‘Es humà. Més Beteteru que carreteru. Multi posició: davant, mig i al cul si cal. Tirus pegats en múltiples escenaris muntanyerus. Memòria infinita de les nenes Muntanyes (si és el mateix del Polvus acumulats amb les nenes amb tetes, poca capacitat per la Mavic Compani deu tenir) i va i el tiu i la solta: PAM! Pam, Pam, rePam! Quin Moment, quin Moment! El veus? Això sol, més que els altres ja dits, ja valen aquesta sortida, aquesta tria i haver sigut escollit en aquest món tan capgirat i injust. Sip! És això. El tren ha passat i s’hi ha pujat. Ja està. No se’n parli més. Atents i a la próxima si es dona. De moment ja en tenim una més que no ens borraran ni ens n’oblidarem. Quan es recorda als Uequerus i als Agruperus Científics antics que explicaven aquelles històries tan petites però tan grans un s’hi acosta. Un plaer. Una victòria. Ja n’han fet esment els Joans en anteriors cròniques del que havia valgut de veritat la pena de la sortida, i avui al seu Sant hi retorno. Són pólvora mullada i coca ja seca però Los Juanetes s’emporten una felicitació en forma d’Oda als Bons Moments.

Salú!

Canaló