BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

FLACA PER ANDORRA (I) 21.08.2012

Per Pep Famadas

Continuem amb la família fugint de les onades de calor, amagant-nos ara a Els Plans, Andorra. Ja podem preparar-nos per què és el clima que ens espera els pròxims anys. Estem aclaparats per les crisi econòmiques i no ens adonem que la de veritat està acostant-se. La manca d’energia i d’aigua serà el que marcarà la pauta els pròxims decennis a nivell planetari. Per si de cas, jo pedalo ara tot el que puc.

21-08-2012. EL MEU ETAPONNE.

La veritat és que Andorra ofereix a priori poques possibilitats de flaca i tranquil•litat. El país és petit i el moviment intens, sobretot a la vall del Valira d’Orient, connexió amb França. Tinc al cap fer una bona tirada sortint de casa, per tant no em queda més remei que pujar el Port d’Envalira i tombar a França. Després d’una recerca prèvia per internet en una web, http://1001puertosdemontana.blogspot.com.es/  veig que hi ha un coll a mig camí del ja conegut Pailheres, el Col du Pradel  (1.680 m). Fixo aquí el meu objectiu. Serà un anar i tornar generós.

Surto d’hora i assoleixo el Port d’Envalira (2.408 m), el més alt dels Pirineus, sense complicacions. La trampa és que ja sóc a 1.700 m al començar. Baixo fins a l’Ax-les- Thermes, durant quasi mitja hora, quina por al tornar. Tombo a la dreta vers el Col de Pailheres. La carretera va millorant a mida que guanyo metres. Vorejo un bonic llac fins al poble de Lavail, on a l’esquerra comença el meu objectiu. El ferm canvia. Sobre l’asfalt hi ha una fina capa de grava. Ambient corriolaire. Mentre pujo em noto cada vegada més aïllat del món. No hi ha ningú per enlloc. En qualsevol moment se’m creuarà un ós que, tot refiat, s’amagarà de nou en mig de la fageda. Revolts i llaçades amb pendent considerable. I, tot d’una, al tombar una corba, un nombrós ramat de vaques jau plàcidament en mig de la carretera. He de passar entremig. Estan tan emmandrides que ni tan sols em miren. Aconsegueixo el coll i giro cua, tot pensant amb el coll de Paileheres. Qui sap si tornaré mai per aquests verals, i ja que hi sóc, potser val la pena que el coroni per aquesta vessant. Què carai. L’ascensió és agradable però no tan espectacular com per l’altra banda.

És la una i paro a Ax-les-Thermes a fer un coca-cola i dues pastes. M’espera un botifarrot de collons, amb 101 km a les cames.  La calor apreta de valent. Algun termòmetre marca 38 ºC. Començo a pedalar recordant el patiment de tota la colla un parell d’anys enrere, a la mateixa carretera. Jo, ara, estic igual. M’esperen 35 km de pujada, sense ni un replanet, i força trànsit. Fixo com a objectiu parar a la placeta de L’Hospitalet-pres-l’Andorra, igual que l’altre cop. I ara fins al Pas de la Casa. I finalment el port d’Envalira, a on arribo apurat. Ja ho tenim això. Per rematar-ho els 2 km finals per tornar a la porta de casa, amb trams amb pendent del 10 %.

És sens dubte el meu primer gran etaponne en solitari. 152,5 km. Calculo el desnivell i somric satisfet. Avui el toaster encara me l’eixampla. 4.404 m de desnivell positiu. Temps total (inclosos descansos) 8.58 h. Reposaré de flaca per uns quants dies. N’he quedat tip.

http://bikeroutetoaster.com/Course.aspx?course=453458

24-08-2012. ELS PLANS – ORDINO – ARCALÍS – ELS PLANS.

Els empatxos passen ràpid a muntanya. Al cap de 3 dies ja tinc una altra volta al cap, més assequible, en territori andorrà. Baixo fins a Canillo i engalto el Coll d’Ordino, la meitat del qual el vam fer plegats amb les gruixudes a la volta a Andorra. El descens fins a Ordino és agradable i tranquil. D’Ordino a el Serrat no hi ha massa trànsit. És l’Andorra relaxada, encara amb cert ambient rural, la veritable de l’escapada. Al Serrat, en uns revirats del 10-12 %,  passo quatre avis dels autèntics, amb mirall i tot, que, xino xano, no s’espanten de res. Tot d’una noto fressa al clatell i un màquina se m’acosta. Abans no em passi li proposo conversa, que amablement accepta, fins que se m’acaba l’aire, al cap d’un quilòmetre. No entenc com n’hi ha que no callen mai quan pedalen. El deixo fer. La carretera és collonuda i la gaudeixo pujant, amb uns pendents força constants del 6-8 %. (http://www.altimetrias.net/aspbk/verpuertow.asp?id=10). Passat el túnel tinc el màquina a la vista i m’animo, no puc evitar-ho. En les llaçades finals, passat el pàrquing, la distància s’escurça i ell reacciona. Alegria, alegria. Arribem tots dos motivats, ell encara davant meu a una distància prudent (m’han faltat 500 m). Ens mirem i somriu, tot iniciant de nou la conversa i maravellant-nos de la carretera i del paisatge. Realment molt recomanable. Fem les fotos amb els respectius telèfons. Descens de tràmit fins a Ordino.

Coll d’Ordino per la vessant nord: 9,9 km al 7 % de pendent mitjà (http://www.ordino.ad/estiu/aventurat/ciclisme.aspx). Uf, quina feina se’m gira. Aquesta vegada sense ningú que em tibi davant, pujo tranquilament, amb ganes però que s’acabi. Descens a Canillo pel bonic tram força virat i pujada de nou fins els Plans.

Avui han estat 86 km i 2.385 m de desnivell.

26-08-2012. LA VUELTA A LA COLLADA DE LA GALLINA.

La família està mandrosa i jo proposo temerosament anar a veure la Vuelta a l’ascensió a la comentada Collada de la Gallina. Per sorpresa meva la tropa respon. Passem el dia en un ambient ciclero, però de muntanya, en el revolt més lent de tota la pujada. Animem els valerosos que pugen abans i gaudim d’un ambient 100 % pedals. Quan passen els professionals, els tenim a tocar ja que estem encara a 2 km de l’arribada i no som massa gent a la corva. A banda dels primers, la resta van molt petats, agraint les ajudes extres d’un matat que corre amunt i avall.

La collada cal fer-la urgentment.

Recomano el bloc abans esmentat: http://1001puertosdemontana.blogspot.com.es/. Està molt treballat quant a fotos i descripció.

De moment sembla que les vacances no donen per més.

Salut i bici.

Les fotos: cliqueu aquí.


  1. Renoi, com te l’has passada de bé! El coll de Pradel el coneixia per la revista Pedalier. N’hi ha uns quants, de colls a l’Arieja, que ens hem de ficar a la butxaca ben aviat. Per molts anys!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.