FINS AVIAT ESTIMADA! L’ANETO PER L’ESTASEN 14.06.2009
Publicat el 29 de juny de 2009 per Bicicorriols
Per Martí Montserrat
Com cada any, s’acaba la neu i comença la dura travessa del desert: un grapat d’avorrits mesos sense el tant anhelat blanc. Per més que tothom em repeteixi que no trobarem neu i que aquest any ja n’hi ha hagut prou, jo no puc, no vull renunciar a l’última esquiada. Ja fa varis anys que a principis de Juny fem la despedida … tristor, buidor, calfreds i moltes, moltes llàgrimes per despedir l’estimada …sniff … fins …sniff…a finals d’any.
Dissabte 13, a 2/4 de 8, em ve a buscar en Xarli, l’únic company malalt de neu que no es deixa enlluernar per quatre biquinis, i fem cap al “xalet” que tenim permanent a Benasque. A dos quarts d’una al llit (sac i estorilla). A les 5h diana . A ¼ de 7 estem caminant amb tot a l’esquena: botes, esquis, motxilla,etc.
Quan portem 5 minuts caminant, comença a ploure , primer poc , després més i a la que ens adonem estem xops de cap a peus. Però, seguim pujant sense parar gaire.
Un bon tros sobre el refugi de La Renclusa, trobem les primeres clapes. La neu és molt amunt però amb paciència s’arriba a tot arreu. Ens calcem els esquís i pugem tot esquivant grans lloses de granit gastat pel pas de la neu i el gel de la glacera de la Maladeta.
Segueix plovent. Un munt de gent està baixant, molts abandonen… nosaltres però seguim, i ens lamentem de la mala sort que estem tenint i el que ha costat trobar el temps i superar tota mena de traves. Anem fent a bon ritme. Arribem als Portillons. Segueix plovent i tothom abandona. Arribem a la glacera de l’Aneto. Segueix plovent i el dia no sembla que hagi de millorar. De tant en tant, es tanca el cel i agafa una negror amenaçadora, però nosaltres seguim, tossuts. Be, en Xarli no ho veu clar i te una mica de desídia, però seguim capficats. Coll de Corones. Com per art de màgia una ullada de sol fa uns quants minuts que ens acompanya. Això ens fa reixinxolar i seguim amb els plans previstos. Baixem un tram direcció sud i flanquegem fins la Canal Estasen, espectacular canal de neu que puja des dels ivons de Corones directe pràcticament fins al cim i que conforma una línia molt elegant i diferent de fer el sostre del Pirineu. Al peu de la canal ens calcem grampons i, piulet en ma pugem sense dificultats la canal per seguir per una factible cresta fins al cim de l’Aneto.
Estem molt contents ja que fa escassament 2h no haguéssim pensat que arribaríem al cim i menys fent-ho per la Estasen! Encara ens queda el plat fort : baixar per la canal amb esquís, un 50% d’inclinació amb un ambient alpí que imposa. La neu està bé, però que molt bé, i baixem sense problemes i un cop al Coll de Corones ens llancem per la cara nord per la glacera fent un descens que ja ens agradaria trobar molts dies la neu que varem disfrutar.
Però no tot son flors i violes. Un cop al fons de la vall de Benasc, ens queden 2 h de penitència amb tots els estris a l’esquena fins al cotxe. Això si, en un marc incomparable i amb un somriure dibuixat a la cara que trigarem dies a esborrar.Gràcies Xarli, gràcies per ser un inadaptat com jo!
Martí Montserrat.
Les meves fotos: clica aquí.
Publicat dins de Esquí de muntanya, alpinisme, escalada i excursionisme i etiquetada amb Aneto, bicicorriols, esquímu, Martí Montserrat | Deixa un comentari