BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

FERRATA REGINA DE PERAMOLA 02.07.2012

Per Enric Subiñà

El dilluns 2 de juliol, aprofitant un dia no laborable pels que acostumem a treballar els dissabtes o caps de setmana, vam decidir d’anar a fer quelcom diferent, no relacionat amb els pedals. La proposta era inicialment anar a fer un barranc, el de Núria, però encara portava massa aigua i era aconsellable esperar una mica. L’opció triada era anar a fer una ferrata, i ens vam decidir per la Regina de Peramola, que segons alguna opinió, és de les llargues i boniques del país.

Sortiem força tard, a les nou del matí, i després d’un bon avituallament a base de coques en un forn d’Oliana, aparcàvem el cotxe i ens començavem a equipar. Entre una cosa i altra ja eren les 12 del migdia. Després de les tempestes del dia anterior havia refrescat força, i tot i que no vam tenir fresca cal dir que la calor en cap moment va agobiar.

Primer calia un quart d’hora d’aproximació fins a trobar el primer tram. Un inici vertical ens conduïa a una canal, amb arbres i algun graó. Després d’un parell de trams força drets, ens va conduir fins al pont. Molt més espectacular vist des de sota que al passar-lo, ja que la gran quantitat de ferros i cables fa que es passi amb molta tranquilitat. El que no és tranquila és la sortida del pont, doncs un dels trams més verticals s’inicïa allà, fins a conduir a un replà per on tornarem a passar de baixada. Una de les coses que més et fa disfrutar són les vistes al pantà d’Oliana. El contra és la remor dels vehicles que transiten per la carretera que tenim sota dels peus…

Sense parar per res, iniciem un altre tram de gran verticalitat i molt aeri, que després d’un espectacular, desplomat i fotogeni pas et conduía a l’anomenat “pas de la fe”, on canvies de paret tot obrint força les cames.

Ara ja es va acabant. En un dels darrers i còmodes replans aprofitem per “dinar” i tot seguit fem la sortida per la via “difícil”, tot i que cal dir que no ho és gaire, tan sols algun pas desplomat.

Via molt bonica i molt recomanable. Poques dificultats ja que hi ha un petit excés de graons. Vam anar un bon grup, amb el nivell necessari per anar avançant a bon ritme.

La baixada no es fa molt pesada, ja que les vistes et fan disfrutar, especialment en una llarga feixa que passa al peu d’una paret de difícil escalada, amb força trams amb passos artificials de força nivell.

Unes birres a Oliana abans de la tornada es van agrair molt.

Una altra manera de fer bicicorriols.

Ara, esperar per baixar el barranc de Núria.

Els bicicorriolaires: Enric, Guillem, Joan, Luca i Martí.

Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Luca: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Martí: cliqueu aquí.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.