BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Adrià Triquell

Només quatre a la plaça Fivaller, estava anunciat: amb tanta neu i de tanta qualitat, qualsevol se’n va a pedalar corriols pel Maresme! Fa un fred que glaça i unànimement tots quatre decidim anar per “les zones calentones”, així doncs, Cinc Cènies /especulació urbanística, els corriols tècnics fins al coll de la Ferradura, i repetim la preciosa baixada del diumenge anterior de no se quina cursa fins Arenys de Munt. En Pre-Master porta la veu cantant.

L’ anècdota la vivim quan coincidim amb en J.C, en Virolla i companyia pujant a tota màquina per la pista mentre nosaltres ens estem mirant i baixant amb més o menys èxit un baixador impracticable. Cal obligatòriament fer referència al Pre-Master, serà l’ únic que el baixarà sencer, i certament aquest cop fent mostra d’ un control i estil absolutament impecable, tipus M.Q, sembla que el seu estil “aparentment incontrolat” va progressant. Fel.licitats! Més endavant, en G.L. manifestarà amb entusiasme la seva fel.licitat per haver pujat “sense fer trampes” el corriol/pedregal fins al coll de la ferradura. També fel.licitats!El recorregut va ser pràcticament igual al diumenge anterior, així doncs ometré la seva descripció.

Part II: Crònica d’ una caiguda

“ja som a l’ últim baixador abans d’ arribar a llavaneres, recorda que el corriol te dos pendents fortes quasi seguides, la primera estreta i ràpida, la segona més xunga doncs el xuclador està just al mig. En G.L va primer, el M.T al darrera i per tan jo al mig, anem enganxats i baixem ràpid. La primera pendent bé, vinga Adrià, ja hi som, no et despistis que ve la segona, girem a la dreta, ups… m’ atabalo, perdo
una mica l’ equilibri, m’ espanto, perdo la concentració i miro d’aturar-me posant el peu, gran error, el peu es queda travat en el xuclador i l’ inèrcia em tira endavant, se’m gira la cama i abans de caure ja sento un mal intens al genoll. EL primer pensament, que m’ he fet mal (confirmar pels 4  dies de baixa que porto), el segon pensament, perquè collons no intentava controlar la bici en lloc de voler parar?”

La meva reflexió del diumenge a la tarda, mentre em posava gel al meu genoll malmès, anava sobre l’ importància de l’ aspecte psicològic de la nostra activitat, i de l’ esport en general. Diumenge no va ser el meu dia, i no pas per un tema de forma, si no perquè sistemàticament no superava les dificultat tècniques dels nostres corriols, Perquè? Cap misteri, potser per falta de tècnica, però sobretot per falta de concentració i també per falta de motivació i convenciment! Com diu l’amic Valentí, t’ ho has de creure!

Fins aviat,
Adrià Triquell

Corriolaires: Giovanni L. Marcel T, Manel T, Adrià T.