ESMORZAR A CAN PRADELL DE LA SERRA: MIRATGE 1.07.2007
Publicat el 2 de juliol de 2007 per Bicicorriols
Per Joan Lladó
El primer diumenge de juliol a les set del matí ens trobem dotze corriolaires a la plaça. Tenim un convidat, en Marc, el germà de l’Adrià. Benvingut. Dijous ja es va insinuar d’anar a esmorzar a can Pradell i així ho decidim abans de marxar. Però, per on hi arribem? Proposo de pujar pels corriols del Misser. Cap allà anem.
Vorejant la riera d’Argentona, arribem a Dosrius. Travessem el torrent de Rials al gual de la Font del Sot. Hem restat sorpresos en travessar, de veure que en el gual s’hi han abocat tot de pedres per facilitar el pas, no sabem pas a qui. Hi ha gent que pensa veritablement amb els peus. A qui se li ha acudit la brillant idea de malmetre d’aquella manera un racó tan bonic com aquell, només perquè algú en passar aquell tram, podria mullar-se els peus? On vivim? Que potser a l’ajuntament de Dosrius no els agrada de veure com corre l’aigua? O potser no sabien com gastar un remanent de pedres? Deixem-ho.
Anem a cercar els corriols dels Misser. Ens reagrupem arran de carretera abans de començar a enfilar. La bici d’en Martí no va fina i intenta d’adobar-la. Pugem en direcció al Puig Pedrós i després cap a la Torrassa. Com que hem d’anar al coll de can Bordoi, ens estalviem d’anar fins la Torrassa. Flanquegem pel camí de baix. Al coll ja fem de les nostres escalant el talús de la carretera. Passem per Castellvell i arribem a l’inici del descens de Llinars. El primer gran escull el baixem tres. Al segon, passen en Martí i l’Albert, jo ho intento però agafo por al darrer graó i darrere meu baixa en Manel. Els tobogans estan de primera. Quina manera de gaudir. És sensacional. A baix ens agrupem i comentem la jugada abans d’anar a Collsabadell.
Decidim d’enfilar el corriol trialer que encara no haviem fet en ascens. A mig camí tenim clar que no el repetirem. A la pista, en Martí ha de tornar a repassar la bici. Continuem cap a can Ferrerons. Agafem el corriol que ens deixarà altre cop a la pista, bén a prop del mas de la gran alzina. Allí topem amb un control de la Creu Roja que ens informa que hi ha una cursa a peu de la urbanització de l’Esmeralda. O potser millor amagar la realitat i dir-ne veïnat de Can Massuet-El Far?
A can Ferrerons prenem el sender que torna a la pista que hem deixat. Passat can Miloca prenem el corriol trialer que ens mena a ca l’Arenas. Alguns, en el mateix sot, hem estat a punt d’anar per terra. En Giovanni ha ensopegat i ha llepat. A l’Albert l’ha pessigat una abella que s’ho cura amb un bon remei: amb fang. Dubtem per uns moments per on pujar; tenim l’opció GR o el Sot del Fangar. Ho fem pel darrer, el que ja teníem tots en ment. És un camí carreter molt costerut i amb trams pedregosos que si no fóra pels petits plans que s’hi alternen, es faria inacabable i inabastable. De fet però, al ritme que vam pujar, un hom pot defallir en la temptativa.
Som a El Corredor i com que és tard, prop de les deu, i hi ha gent que ha de ser d’hora a casa, demanem taula al santuari. Ens hem d’esperar un quart. Mentrestant arriben els germans Triquell que s’havien despistat en alguna cruïlla. Al menjador, l’eixordadissa, la cridòria, el rebombori, que afegits a la nostra eufòria, als nostres efluvis silvestres i corporals, feien atordir, marejar, tombar. El Corredor ja no és lloc per esmorzar els diumenges i a més, aquesta gent s’han vist les orelles: dotze euros per cap i ens cobren els “tubos” de clara a preu de gerra. Ens penedírem de no haver baixat al Pradell. Ens sortir al pati ens trobem en Miquel M. que ens acompanyarà fins a casa. Avui ha sortit tard. Reguem l’entorn del santuari i baixem tots plegats, ara tretze, pels Misteris. Tot i que van malmetre part del camí per obrir pista de tallar bosc, ens la passem pipa fins a tocar la cruïlla del camí d’en Ribes. Baixem xino-xano fins la Creu de Rupit, on ens acomiadem de sis companys.
Seguim per la trialera fins el turó del Mig del Montalt. Baixem fins la Ferradura i continuem en descens fins can Montalt. Hem passat un sector molt eixargallat i descompost que, afegit a la sequedat i el desnivell, ens fa ser molt prudents. Enfilem fins el Turó d’en Mora i els Rocs d’en Magí i tot seguit, en frenètic descens, fins a Llavaneres pels Onze Pins i el torrent de Les Maioles. Fantàstic, sensacional, espectacular. Ah! En Miquel M. hi té una parcel·la i l’ha de compartir amb l’Adrià i amb mi. Acabem per les Cinc Sènies fent corredisses com la mainada. No en tenim mai prou. I que per molts anys!!!
Joan Lladó.
Els corriolaires:
Joan V., Manel T., Marc i Adrià T., Valentí T., Anscari N., Martí M.,
Miquel M., Carles Ll., Joan Ll., Giovanni L., Albert G. i Andreu C.
Distància recorreguda: 48 qms.
Desnivell+ acum.: 1550 m.
Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb bicicorriols, BTT, El corredor, Joan Lladó | Deixa un comentari
"Descamisat Cisquet fa tard, diu adéu a la colla, l´han vacunat contra l´asfalt en un poblet de costa, on d´amagat l´espera darrera de l´església mig d´amagat aquell petó…"
És la lletra d´aquesta cançó la que m´inspira escriure aquestes ratlles:
Podria dir que el cap de setmana començà dijous tarda, quan uns quants corriolaires tenim la sort de poder sortir una estona. Mentre pedalem per anar a trobar la font d´en Quico, l´Anscari rep una trucada d´en Sergi fent-li saber que la Paula ja és al món. Rebem la noticia amb alegria i felicitem als pares de tot cor. Bé seguim la ruta a un ritme que fa por i tornem cap a casa, que després es fa tard per anar al Casal. Divendres a treballar, només faltaria, a la tarda però i com cada divendres ens trobem a la plaça Santa Anna per fer la xerrada. L´endemà tenim una sortida amb uns bons amics no habituals en l´esport de la bici, anirem de Mataró a Tordera tal i com va proposar en Manfred. Dels corriolaires m´acompanyen en Manel i en Marcel i els "mamallons" (dit amb tot el carinyo) a part d´en Manfred, venen en Josep M., en Santi i en Josep. Aquest però ens abandona només enfilar el bosquet de Can Flaquer, no es troba massa bé i se´n torna cap a casa. No passa res noi, ja ho repetirem un altre dia, que a la nostra edat no hem de dmostrar res a ningú, anims!! Els sis que quedem anem fent xino xano i quan arribem a Collsacreu fem una parada per esmorzar, la qual cosa és un encert, perquè a part d´estar-hi la mar de bé, de tenir un tracte collon ut i de menjar-hi molt bé, els mamallons recuperen forces. Si haguessim seguit fins a Sant Martí del Montnegre, se´ls hagués fet molt llarg. Després d´agraïr a en Manfred el "gesto" sguim la ruta pim-pam, pim-pam, en algun moment sembla que els hi costa una miqueta, de fet fa molta calor, però res que no pugui arreglar els "power gel" que amablement els ofereix en Manel. Quan arribem a Tordera, són quarts de dues, ens fem unes fotos i anem cap a l´estació per agafar el tren. Tots plegats estem molt contents i aprofito per felicitar en Manfred, en Santi i en Josep M. "heu estat uns JABATUS nanus" La tornada amb tren em porta records de petit. Arribem a Mataró a un quart de quatre, dutxada i cap a la piscina on ens esperen les famílies. Per part meva i d´en Manel l´endemà tornem-hi, a les set som a la Plaça Fivaller i carai tú!!!. Després de donar la benvinguda al nostre corresponsal a Sicilia que ja ha tornat i de saludar a en Marc, el germà de l´Adrià, ens tornen a la TERRA DE COP, arrenquem a un ritme brutal cap a la Riera d´Argentona, corriols dels Misser…
Aquest cop esmorzem al Corredor on en Manel posa la nota eròtica del dia, enmig de l´apat es treu el maillot, està molt mono, molt sensual i per més casualitat, està sentat al costat de l´Andreu. El sarau i la mofa que es monta en un moment és impressionant… ai quina colla, possiblement la millor del món!!!
Proposo, ara que tenim un corresponsal a Sicilia, el nostre estimat Giovanni, que en Manel sigui el nostre corresponsal eròtic i que representi als corriolaires per anar a reivindicar vés a saber què, a la foto que ha fet servir en Joan a la crònica d´aquesta setmana.
Vull fer esment de la nota negativa d´aquest cap de setmana: i és que ja tornant per la pista de Can Bruguera, a l´Anscari i a mí se´ns creuà un QUAD al sortir d´una curva. L´individu en questió anava a tota hòstia, aixecant una polsaguera de por i sense respectar res. Per sort tot va quedar en un ensurt, però com es pot ser tan TARUGU, tan IRRESPONSABLE, tan MAL EDUCAT, tan GAMARÚS. Després escoltes gent que fan servir aquests "TRASTOS" per anar per la mutanya i diuen que són tractats com a delincuents, que són mal vistos, home!!! com voleu que us vegi la gent amb imbecils com aquest, darrera nostre venia una família amb canalla caminant, fins i tot portaven un gosset, i, si se´ls troben a ells al sortir de la curva???