BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

FORA COMARCA. VILADRAU-MATAGALLS 22.07.2007

Per Joan Lladó

Hi havia la previsió, en principi, d’anar a voltar per la Serra Cavallera, però per una qüestió d’agenda i horari, vam haver de canviar els plans: anar al Montseny per poder ser a dinar a casa. Així és que ens plantem a les sis a la Plaça. En som cinc i ens encabim tots plegats i bicis a la furgo.

Cap a un quart de vuit arribem a Viladrau. Ens preparem i arrenquem a dos quarts. Comencem per un bonic corriol que davalla per ponent cap al Molins. Allí continuem, també per corriol, fins a can Bosc, tot passant pel Cau de les Guilles. Al mas hi fem una petita aturada per contemplar l’entorn. Seguim fins la Mare de Déu de l’Erola. També ens hi aturem perquè el santuari i la llum d’aquelles hores s’ho val. Les enormes soques de castanyers flanquegen bona part del camí com si fos una gran avinguda. A partir d’aquest punt, el camí es retorça violentament i comença l’escalada cap a Sant Segimon. Tot i ser un sender molt costerut i ple de pedra, anem superant els trams que ens semblen més ciclables.
Passem l’Oratori de Sant Camil i les Marrades i de seguida som a Sant Segimon. La nostra intenció és passar el santuari i enfilar amb les bicis a coll fins a Sant Miquel de Barretons i el Turó homònim, però ai las, encara no passem la porta de la masoveria que, amb molt males maneres, l’ermitana ens barra el pas cridant com una energúmena, que on ens pensem que anem, d’on venim, que per aquí no es pot anar amb bici, que podem anar davant d’un jutge, etcètera, etcètera, etcètera.
Bé. Com que no tenim massa ganes de discussions i sí alternatives per la ruta que tenim pensada, reculem en direcció a Coll Formic tot valorant la manca de bones maneres i bon fer que els manca a alguns dels nostres semblants. Us puc ben dir que aquella senyora ens va tractar com a autèntics delinqüents. Res més. En arribar en un dels revolts de la pista, girem a esquerra per un sender que enfila fins el Turó de Collsaprunera de 1.407 m., on teníem previst de passar tot venint de Sant Miquel. Al Pla dels Ginebres fem una aturada per agrupar-nos i aprofitem per esmorzar. A mig mos, veiem enfilar pel nostre camí i a bon ritme, un ciclista. Quan ja és a prop nostre, l’increpem en broma dient-li on es pensa que va per aquells verals i, coneixedor de la zona, és de Seva, i de la gent, ens assabenta dels fums de l’ermitana. Acabem d’esmorzar i plegats, continuem cap el cim.
Al collet de la Font flanquegem per sota la Font del Matagalls i pel fondal de la Font dels Tres Cims, esquivant mates i lleres seques, arribem en forta pendent al popular cim. Ens fem quatre fotos, amb en Joan de Seva inclòs, i avall que fa baixada. Ens acomiadem del natiu que desfà camí i nosaltres ens dirigim cap a Coll Pregon pel GR. En el primer sector trailer ja fruïm com el que més, tret d’una petita caiguda sense conseqüències d’en Valentí. Arribem a la fonda collada per un descens sense dificultats però de gran bellesa que ens dóna l’entorn encisador de la fageda.
Seguim avall pel Coll Sesportadores, on un tram pedregós de camí fa les delícies de tots cinc. Al Pla dels Èvols i als Esqueis del Parany la diversió és màxima. Les llaçades del camí i les pedres del mateix fan del tram un descens trialer memorable. I per acabar-ho d’arrodonir, el sector fins el coll de Sant Marçal, que han adequat amb graons, bona feina per mantenir el GR en bon estat, és inoblidable. Sembla talment que ho hagin preparat per nosaltres. A trenta metres del coll fem una petita marrada per evitar l’estirada d’orelles del guardes del parc. Quins nassos! Haver-nos d’amagar perquè anem amb bici… Els que fan aquestes lleis, no saben bén bé el què es pesquen. M’agradaria, ens agradaria, que algú ens expliqués perquè no es pot anar amb bici pel parc natural del Montseny, sinó és per pistes de més de sis metres d’amplada.
Continuem per carretera fins el Coll de Bordoriol i a la Font del Pastors carreguem aigua. Seguim pel corral de la Vila i Font de Llops. Després per la Baga Gran i Viladrau Vell ens plantem a la Vila. Ho aprofitem per fer un petit mos i en continuar, de seguida som a Viladrau. Cal dir que el darrer descens l’hem fet per camins que no coneixíem i no ha estat gaire divertit. Però és clar, per conèixer camins nous i amens s’ha d’arriscar. Ens refresquem, ens canviem i anem a fer una cervesa. Molt bonica sortida. Ho celebrem.

Fins la propera,
Joan Lladó.

Els corriolaires: Valentí T., Joan V., Martí M., Giovanni L. i Joan Ll.
Distància recoreguda: 33 km.
Desnivell + acum.: 1147 m.
Cartografia: Editorial Alpina. El Montseny.

Les fotos meves, cliqueu aquí.

Les fotos d’en Giovanni, cliqueu aquí.


  1. ai ai quina enveja veien les fotos. Sapigueu que el SMS que vaig enviar al Valenti i Anscaring a quarts de cinc de la matinada no era cap excusa. Tota la nit sense dormir amb un dolor al genoll que deu nidor. Total, res de l’ altre mon, set dies de Voltaren, gel cada dues hores i ben aviat a tornar a comprar parcel.les.

  2. torneu a entrar al bloc en uns dìes, que hi trobareu més fotos del Matagalls, per tal que pugueu disfrutar una mica més d’ aquesta sortida tan ben parida, que us heu perdut perqué sou una bona colla di mountan-gays cobards!

  3. Jo tambe tinc excusa tonta; vaig correr la nocturna d’orientacio el dissabte a la nit (on per cert em vaig trobar amb un parell de bicicorriolaires sense bici), i el diumenge me’l vaig passar embolicant, desembolicant, i tornar a embolicar la meva bici fins que vag aconseguir embutir-la dins s’una capsa de cartro de les que es fan servir per les bicis noves. No us heu tornat bojos alguna vegada intentant  posar dins de la capsa original un matalàs inflable després d’haver-lo utilitzat? doncs aixo es mes o menys el mateix.. en fi, que ja ho tenim tot a punt pel viatge, aquest cop ja per quedar-nos-hi una bona temporada. Ha estat un plaer compartir amb vosaltres aquests dies de corriols orgàsmics, espero que mantingueu les forces fins a la meva tornada, i ja ho sabeu, si mai feu cap a California no dubteu en avisar-me, que allà hi ha moltes parcel.les en venda!!!!

  4. Aizó es una ruta i no el que faig jo . Clar que no tenint massa temps ,ni equipació massa adequada es normal. També sempre hi vaig sol i arriscar gens.

    Per on pujeu i baixeu , jo només a peu.

    Felicitats , jo de gran vull ser com vosaltres.

Respon a il pro(tector de la colla)sciutto Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.