ENYORANÇA DE LA CREU DE CANET 7.10.2007
Publicat el 9 d'octubre de 2007 per Bicicorriols
Per Joan Lladó
Caram, caram! En Pep s’ha enganxat al vici de la bici. Doncs benvingut!!! Sense tenir massa vent a la flauta i sense por, ha tornat a la colla. Això si, com deia en la crònica de la nocturna i pel que fa a material, restà al segle XX. No així pel que fa al seu estat físic, que és excel·lent. Si els reis porten màquina nova, no hi haurà qui l’aturi. Per molts anys.
Hi ha unanimitat en anar cap a llevant i pel camí de la via veiem néixer un nou dia amb una eixida de sol espectacular.
Anem fent camí fins a Canet tot comentant els darrers esdeveniments i intentant d’arreglar el mon. Quan deixem el pla, ja no ens les mamem tant dolces. Se sent esbufegar i en sortir de l’asfalt, hem de fer aturada tècnica per adobar una punxada d’en Pep. Alguns ho agraeixen. Enfilem pel rial dels Ruals i trenquem a l’esquerra per endinsar-nos pel bosc i pujar tot carenejant fins a La Plana d’en Sala. A la Serra dels Termes coincidim amb la marxa d’Arenys de Munt i veiem passar en sentit contrari els primers corredors. Continuem fent la nostra pels nostres estimats corriols als voltants de la Creu de Canet que ens fa de vigia en tot moment.
Prop de la Creu iniciem el darrer descens abans d’esmorzar. Prenem el senderó que tot carenejant i en descens ens du al Turó de la Bandera. El mateix camí ens fa girar cap a ponent per baixar al Sot de Can Torrus i en pronunciada trialera acabem a la carretera de Sant Iscle, prop del polígon del poble. En aquest punt, els corriolaires més agosarats han fet de les seves repetint la trialera per un altre itinerari i per cert, amb molt d’èxit.
Cap a esmorzar hi falta gent. Ens entaulem i deixem al local una pudor de quisca que tomba. Per la meva part, faig un cocacola ràpid i me’n torno cap casa on m’espera en G. per continuar amb ell la sortida de diumenge.
Hem anat cap a Mata: El turó, el veïnat, el mirador, Can Flaquer, el torrent dels graons, Pla d’en Xerrac, El Pla d’en Pepons, Coll Pallarès, Roques Boniques, Mortirolo, Llavaneres i cap a casa.
Fins ben aviat,
Joan Lladó.
Distància recorreguda: 71 km.
Desnivell + acumulat: 1.630 m.
Els soferts corriolaires: Adrià T., Anscari N., Giovanni L., Joan Ll., Joan V., Marcel T., Martí M., Pep F., Sergi C. i Valentí T.
Les fotos Gio, cliqueu aquí.
Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb bicicorriols, BTT, Canet, Joan Lladó, Vallalta | Deixa un comentari
Entre un i dos quarts de vuit desperto Mataró, embafada dels croassants matiners. Un mica acollonit i efectivament, encara al segle XX, m’uneixo a la colla a la plaça després d’almenys 8 anys. Són els de sempre, conyetes i unes cuixes de Cal Deu però amb màquines noves.
Al cap de 10 minuts ja he rebut la primera compensació: una sortida de sol magnífica. Al cap de 10 minuts més començo a patir. El cor batega, bomba, quasi esclata, al mateix temps que m’omplo de felicitat. Pujadors trialeros, baixadors trialeros, com baixen tu… deuen ser aquests frens de discs, o l’sloping de la bici, com diu un l’Scari. Perdut per sota la Creu de Canet he rejovenit al menys 8 anys. Sembla que encara els puc seguir. Però no sóc jo, són ells els que pedalen, són ells que, fent-me tan feliç no em fan notar l’esforç. Arribo a Argentona a les 14.30 h. Destrossat, trinxat, plegat, però curull de satisfacció. Gràcies companys.
404 not_found, aixó es el que possa quan vull veure les fotos d’aquesta crònica.Es el meu ordinador o bé es una cosa generalitzada?
Ja parlarem.
Au vinga… ja podeu veure les fotos.