BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

ENVOLTANT VALLTER 09.01.2013

Enric Subiñà

Una altra setmana esperant poder gaudir d’un dia per anar a la muntanya, esperant la neu per fruir de la muntanya hivernal, una neu que de moment tan sols abraçava el Pirineu Occidental. A prop de casa, en els Pirineus de llevant, la neu no havia caigut amb abundància, i ens havíem de remuntar al novembre per trobar la darrera nevada important. Des d’aleshores, un potent anticicló que ens va abraçar tot el principi d’any, amb altíssimes temperatures per les dates, va provocar la fosa de la neu que quedava, deixant aquest espai amb neu testimonial.

A tal fi vam decidir d’anar a fer un volt per Vallter, aprofitant la poca neu que hi havia, que ens hauria de permetre de fer l’excursió amb bambes, sense equipament hivernal. Era el darrer dia de l’anticicló, i la previsió preveia que a la tarda arribessin núvols alts i una potent perturbació des de l’oest, amb fortes nevades al Pirineu Occidental.Matí fred, anticiclònic, que en travessar la Plana de Vic i del Ripollès les temperatures voltaven els -4ºC. En canvi, Setcases, altiva, tenia temperatures positives, amb una clara inversió tèrmica. Aparcàrem el cotxe a l’inici de la vall de l’Orri, a uns 1600 mts d’alçària, i després d’equipar-nos iniciàrem la baixada per la carretera, fins a prendre la pista forestal que condueix a Espinavell. Com que anàvem lleugers vam començar corrent, fins a trobar les pendents fortes on caminàvem. L’idea era de fer el màxim possible trotant, si més no totes les zones de planer i de baixada. La pista principal l’abandonàrem per agafar un PR que ens conduïa fins al refugi de baix del Costabona. Des d’allí, seguint la intuïció, arribàrem a Coll de Pal, des d’on en un breu instant ens plantàrem al cim del Costabona. Vistes immillorables, amb una gran boira que cobria tota la plana de la Garrotxa i de les comarques de Girona. Petit mos i seguirem la carena que ens conduïa al cim del Roca Colom. La neu, totalment testimonial, que gairebé no calia trepitjar. Foto de cim i a recórrer el llarg trajecte fins a la Portella de Mentet, amb molt poc desnivell.

El sol apretava, un sol de gener, i permetia d’anar amb una simple samarreta. Ja portàvem més de tres hores i calia menjar els entrepans que portàvem. Sense perdre gaire temps iniciàrem la pujada cap al Pic de la Dona, on a dalt trobàrem una parella resident a Puigcerdà, tot i que ella era de Mataró. De mica en mica els núvols alts anaven enterenyinant el cel i aflebint el sol, pel que va caldre abrigar-se una mica més. El vent, fins aleshores gairebé inexistent, s’anava incrementant, i la sensació de fred creixia. Davant nostre, altiu, hi havia el darrer objectiu del dia, el Bastiments. Pujada força penosa per l’aresta fins a culminar la primera gran Creu, tot i no ser el punt més alt.

Gairebé havíem acabat el desnivell positiu. Ens esperava una gran baixada, de més de 1200 metres de desnivell per la vall de l’Orri, inèdita per mi i per l’Abel. L’Abel va iniciar la baixada del Bastiments a tota hòstia, fins al coll de la Marrana, on abans d’arribar un mal gest li va causar molèsties al genoll. Poc abans jo m’havia torçat un turmell. Quins saldos de tius! Total, que la vall de l’Orri decidírem de fer-la a peu, sense córrer. En tot el dia no havíem vist isards, i sembla que ens esperaven tots en aquella vall, on en vam veure una trentena, esquius com sempre.

Els corriolaires: Martí, Enric i Abel
Desnivell positiu: 1800 mts    Durada: 6h   Distància: Uns 25 quilòmetres

Les fotos de l’Enric: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Martí: cliqueu aquí.


Respon a Bicicorriols Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.