BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

ENCERCLANT EL PORT DEL COMTE 22.07.2012

Per Enric Subiñà

Moltes expectatives per aquella jornada que ens prometia un bon dia de ciclisme a cavall de les comarques pirinenques de l’Alt Urgell i del Solsonès. Teníem un parell d’incògnites que miraríem de resoldre: com seria el tram de sorra de coll d’Arnat i si podríem pujar la “paret” de Montnou…

Calia matinar i a les sis ja sortíem de Mataró, per no fer cap aturada fins a Fígols, on vam aparcar els vehicles. Mentre ens preparàvem, una ciclista local ens va comentar que no seria possible passar pel tram de sorra (sterratto) de coll d’Arnat, o que simesnó caldria caminar uns dos quilòmetres. Malgrat els dubtes suscitats, el pastor tenia clar que podríem passar i no vam canviar res.Baixada en bici fins a Organyà on vam fer l’aturada de l’esmorzar, molt necessari abans d’iniciar una etapa força exigent.

Primers quilòmetres per la comarcal de la Seu per girar a la dreta i començar la pujada a Montant de Tost. Ja des de baix es veien els murs de pedra que permetien fer les paelles que trobaríem de pujada. Cal dir que es tractava d’una bona ascensió per l’alpe d’Huez català, amb 21 paelles, tot i que de força menys percentatge. Pendent regular durant els nou quilòmetres que ens portaren fins al replà que hi havia abans d’arribar a la vila. Magnífica vinya a recer del poble, en una clara mostra que aquest paisatge tan nostre es va recuperant.

Ara aclariríem la primera incògnita. Un cartell on deia que el tram de sorra era de 5 quilòmetres. No eren tres? Comencem bé! El primer tros amb terra molt compactada, per on es pujava molt bé. A mesura que ens acostàvem al coll més pedretes i sorra tova, però força ciclable amb la flaca, per arribar a coll d’Arnat i iniciar el descens. Calia anar molt frenat, doncs el ferm no permetia virgueries. A 50 metres de retrobar l’asfalt en Marcel té la primera punxada de la jornada.

Asfalt molt bo i nou, però carretereta molt estreta. Iniciàvem un fort descens cap a La Barceloneta, amb força paelles, malgrat que els despreniment de pedres dels marges no permetia llençar-te massa ràpid, no fos que tinguéssim ensurts… En acabat la baixada es comença a seguir la vall de la Vansa, amb enormes prats verds al costat del riu. Cap vehicle des de coll d’Arnat… Allò era pau i gaudir de la flaca com si anèssim amb gruixida!

A partir de Sorribes la carretera ja es veia més usada i antiga, que ens conduiria fins a Tuixent, on vam fer una parada per omplir els bidons. Començava el segon port del dia, el de coll de Port, que tenia un percentatge molt similar al primer, o sigui, que era molt portable, amb vuit quilòmetres de pujada, amb l’al•licient de tenir l’avituallament a dalt de tot. Cada un va agafar el seu ritme, que en colls llargs és millor per tothom. Tan sols la tripleta Marcel, Gio i Valentí feien grupetto per pujar plegats…

Ja hem arribat a coll de Port! De moment metereologia boníssima, amb temperatures no massa altes que permetien anar amb certa comoditat, i que de moment no havien fet necessaris els paravents.

Vam menjar molt bé, segurament massa bé tenint en compte que encara quedava un bon tros! Meló amb pernil, amanida de formatge de cabra, peus de porc, garrit a la brasa, mató, maduixots… I evidentment, cervesa per treure la primera set i vi, força vi…

Iniciàvem la baixada, sabent que ens esperava un repetjó per pujar a Port del Comte. Finalment el repetjó era d’uns quatre quilòmetres, que havent dinat, es va fer força complicat, a ritme còmode, comodíssim. Port de Comte, xalets buits, tot mig mort… Passat el Coll de Jou i reomplint els bidons a la font, iniciem el descens cap a Canalda per una bona carretera, però llarga i pesada, que tan punt baixava com començava a planejar i pujava. Anàvem directes cap a Montnou, malgrat que ja vèiem a venir que l’horari no era bo. Més de dos hores al restaurant ens havia retardat força, i calculàvem que la pujada i baixada al Montnou ens requeriria una horeta. Quan els que anaven al davant ja veien clar que no es pujaria, una nova punxada a la bici del Marcel va aturar-nos. La primera càmera es va trencar i va entretenir l’avaria més de 10 minuts. Ja estava clar que no pujaríem al Montnou, i alguns es van alegrar. Sense ser una etapa massa dura, una pujada al Montnou no venia gaire de gust, i era un incògnita saber com pujaríem 6 kms tan durs, especialment els dos darrers al 10 i 13% de pendent mitjana. Un altre dia serà!

Seguim camí del Segre fins arribar a Cambrils, on el petit port de Boix ens separa de la llarga vall. Molt poca cosa però les cames ja pesen bastant. Baixada boníssima passant per Alinyà, passant per una carretera excavada a la roca. Unes fotos a la bonica ermita romànica de Perles i arribem al vehicle força acalorats doncs el sol de tarda apreta molt més que el del matí. Una remullada a la sèquia del poble on l’Amore s’hi posa sencer, i camí de casa, on arribem passades les 10 del vespre tot seguint les molt males notícies del foc de l’Empordà.

A reveure,
Enric

Total 115kms i 2500mts de desnivell.

Els corriolaires: Albert G., Giovanni L., Joan LL., Carles LL., Valentí T., Marcel T. i Enric S.

Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Giovanni: cliqueu aquí.
Les fotos de l’Enric: cliqueu aquí. 


  1. Després de molts mesos, masses segurament, vaig gaudir d’un gran dia de flaca.
    Ho va tenir tot, esforç, bona companyia, sterratto, bon apat………. i sobretot aquesta triple societat, “il grupetto”… collons que bé que varem anar!!!!! en aquestes pujades llargues és fantàstic compartir aquest ritme relativament cómode.
    Ahh!!! i al final veure l’Amore estirat a sèquia, impresionant!!!!!!!
    Gràcies amics meus
  2. I el Mamalló no va punxar? Caram, caram.
    Vaig estar molt enyorat tota la jornada, sabent que podrieu pendre mal sense mi per aquestes muntanyes inhòspites del Pirineu.
    Déu ni do quin desnivell amb aquests quilòmetres, com bé diu l’Enric, sembla ben bé que anéssiu amb les gruixudes.
    Un petó, macus.
  3. Llàstima que la benzina sigui tan cara! Quines voltes i escapades que faríem… Però no cal que ens queixem, amb una com aquesta recarreguem de ple.
    Gràcies, companys!

Respon a Pistons Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.