BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

ELS REIS ENS PORTEN UNA 29 DE COLOR BLAU CEL 08.01.2012

Per Adrià Triquell

Un que porta sabates noves, l’ altra que es presenta amb un para-vents Salomon, observo també un parell de manillars amb GPS,  també una nova 29 d’ un color blau cel de gust dubtós, un frontal nou per les sortides nocturnes de dimecres, guants i mitxons llustrosos, un que comenta les virtuts del nou IPAD… caram caram, o bé aquesta colla d’ eixelebrats s’ han portat millor del que creia, o cosa més probable, els reis d’ orient son una colla d’ indocumentats.

Que coi, la fi del nadal i el que sembla que serà un depriment any 2012, no ens espatlla pas la primera sortida (de diumenge) de l’ any.  Amb aquella alegria i xerrar baratu que ens caracteritza, enfilem cap al passeig marítim direcció a Canet, on ens hem de trobar amb un parell de la colla que per diverses circumstàncies son en aquesta població del Maresme.   A l’ alçada de Llavaneres, a risc de tenir d’aguantar les conyetes pertinents, reclamo aturar-nos un moment a fer foto de la bonica sortida de sol.

Fins a Canet, i de forma sorprenent, anem xino-xano tot fent petar la xerrada fins arribar a l’ alçada de l’ autopista, on ens aturem un moment  a treure roba, moment on la meva felicitat s’ haurà acabat. La treva ha arribat al seu final. Comencem a enfilar pel torrent de les deixalleries i les meves pulsacions ja van de la manera boja habitual, anem prenen els diversos corriols que son bonics però molt trenca-cames, un darrera l’ altra, fins arribar pràcticament a l’ alçada de la Creu de Canet.

Travessem la pista i baixem direcció St. Iscle. En algun dels punts tècnics, les “quatre maries” ens quedem enrere i perdem el contacte amb el grup. Després d’alguns crits, insults i trucades de mòbil, ens retrobem feliçment.  Un cop a la pista que baixa a St. Iscle, deixo el grup, doncs assumptes  familiars em reclamen, pujo cap a la creu de Canet, travesso pista per agafar els corriols, ara de baixada, directe fins al cementeri de Canet. Desfaig el camí fet a primera hora del matí, el passeig  marítim es fa mooolt llarg i avorrit, fins i tot insuportable, quan amb l’ estomac buit ensumo els aromes dels restaurants del port d’ Arenys que comencen a fer bullir l’olla.

Doncs vinga, ànims, que comença el 2012 i diuen que només falten set o vuit anyets de no res per acabar la crisi!

Els corriolaires: En Pistons, el Maestro, el Nét de la Trini, l’Home no tant senzill, en Tresunces, en Formiga, la Flor, el Mossèn, el Mamalló, el Tete i en Ventús. De “bonito”: en Logístic.

Les fotos de l’Adrià: cliqueu aquí.


  1. Noi,

    A veure si deixem això de la crisi de banda. Aquí només es parla de bici, vici i poesia. I molta enfotamenta. Amb il.lusió!

    Això sí, et felicito per haver donat una mica de vida al bloc.

    Salut

Respon a Pistons Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.