BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

EL PRINCIPI D’UNA GRAN AMISTAT 08.05.2010

Per Manel Trenchs

Després del sincer oferiment que en Pep em va fer fa dues setmanes de poder provar la seva nova flaca quan volgués, degut a ser d’una talla encertada també per a les meves característiques, no desaprofito l’ocasió i el dissabte, al tenir força hores lliures ja que no tinc canalla i la Maria està treballant, quedo amb en Formiga perquè em deixi provar en una sortida amb cara i ulls la seva flamant TDK.

Cap a quarts de dues em presento a casa seva, on per casualitat arribem al mateix moment les seves dues parelles: per un costat, la seva dona; i per l’altra, un servidor, la seva parella en el “temps lliure”. No ens coneixíem i parlem una miqueta. Com no, surt el tema de amb quina de les dues parelles més temps està. Em sento una mica gelós però entenc que se l’estimi una mica més a ella.Surto d’Argentona amb l’objectiu de fer km i pujar una mica, per tant, la meva decisió és pujar al Turó de l’Home. Ja només fets els primers kilòmetres m’adono que aquesta TDK, de talla 62, no té res a veure amb la bici que en Birolla m’ha deixat per una temporada (per cert, aprofito aquest article per convidar-lo de nou a fer alguna sortida amb nosaltres). El que deia, la flaca que ara tinc entre cames es deixa portar, la meva postura és molt còmode, les sensacions a l’hora d’apretar, pedalar,… són molt agraïdes. Quina diferència en relació a les sensacions que he tingut amb les sortides que he fet amb l’altra bici. Ara sí que tinc clar que necessito una bici per a les meves mides (Jaume, ves guardant-ne una!!!)

Sobre el recorregut: Argentona, Dosrius, Llinars, Santa Maria i Esteve de Palautordera, La Costa del Montseny, Fontmartina, Turó de l’Home, Mosqueroles, Sant Celoni, Vallgorguina, Arenys de Munt, Sant Vicenç de Montalt, Llavaneres, Mataró i Argentona. Uns 100 km fets entre les dues del migdia i les 7 de la tarda.

En resum, una sortida on vaig trobar de tot: un sol molt calorós per la zona del Maresme, una boira força densa a estones per la Costa del Montseny, un plugim constant per Fontmartina fins dalt del cim, on un parell de km abans d’arribar va començar a caure una pluja molt forta que em va obligar a girar amb la flaca entre cames, i vaig fer més de mitja baixada amb aigua. Gairebé tota l’estona vaig circular sol, fet que s’agraeix molt anant en bici de carretera… no m’hi veuran a mi
fent nacional o similars.

Bé, confiem que aquesta sortida hagi estat tal com diuen al final de la peli Casablanca  “el principi d’una gran amistat”.

Fins la propera,

Manel

Foto gentilesa d’el Blog d’en Miquel del Turó


  1. Perdona parella meva, però al fer l’article el diumenge al vespre després del bàsket em venia al cap TDK enlloc de TREK. Espero que tant tu com la teva flaca m’ho perdonareu.

    Fins Andorra,

    Manel

  2. Ei, company, celebro aquest teu goig.

    Llàstima que no ho poguem fer plegats, tots tres a l’hora…. Anima’t i cedeix a la temptació.

    Com ens hem de veure, Manel!!

Respon a Manel Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.