BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Manel Trenchs

Els dies 10 i 11 d’agost vam anar a fer el Posets. Érem tres persones: la meva neboda (la Lourdes), un amic seu d’Arenys (l’Imanol) i un servidor. El divendres 10 vam marxar a mig matí. A primera hora de la tarda ja deixàvem el cotxe al pàrking del camí que porta cap el refugi Àngel Orús. Fins al refugi ens portaria uns 90 minuts. Ja al començar el camí a l’esquerra hi ha la Cascada d’Espigantosa. Aquest recorregut és força distret ja que es va fent tota la Vall de Grist on anem trobant el riu, fonts, alguna cabana (com la de les Riberetes) i també vam travessar alguna palanca.

Un cop vam arribar al refugi, cal dir que els refugis aragonesos estant força ben muntats i preparats, ens vam instal·lar i preparar per al sopar.

A l’endemà, dissabte, ens vam aixecar a les 5.15, a les 5.30 ja estàvem esmorzant i a les 6.00 ja haviem començat a caminar. Segons els rètols que hi ha i les informacions t’indica que per arribar al cim hi ha entre 4 hores i 4 hores i mitja. La veritat és que nosaltres teníem força ganes de caminar i arribàrem els primers a dalt de tot. Eren les 9 i poc.

Bé per fer la pujada cal anar seguint el GR 11.2. i a la Vall de la Llardaneta deixar el GR i anar cap a la dreta amunt, per la Canal Fonda. Està un xic indicat però nosaltres que encara era fosc no vam girar fins una mica més endavant, sort que portàvem el mapa de l’Alpina i ràpidament ens en vam adonar.

Ens puja per la canal fins al Collado del Diente, que està a sota del Diente de Llardana. I a partir d’aquí, on la majoria de gent decideix menjar i descansar una mica, nosaltres vàrem decidir fer-ho a dalt de tot i no parar. Aleshores es puja per l’Espalda de Posets fins al cim, Cal dir que la pujada no és gens difícil tècnicament, si força cansada pel desnivell final, i les vistes són impressionants. Nosaltres vam agafar un dia molt clar, obert i net i vam veure des del Mont Perdut per una banda fins l’Aneto, per l’altra, i gairebé al fons la Pica d’Estats.

En el cim, després de fer les típiques fotos, contemplar i gaudir del paisatge esplendorós i menjar una mica, vam decidir fer la baixada pel mateix recorregut. La veritat és que queda pendent fer el recorregut cap a Biadós o la Vall d’Estós, encara que cap a aquesta última diuen que és força més difícil tècnicament.

La baixada va ser força ràpida, i passades la una del migdia ja arribàvem al refugi per pagar i marxar a buscar el cotxe. Com passa moltes vegades a l’arribada al refugi em vaig trobar una ex-alumne, que anava amb un grup de gent bastant “domingueros” (parlant amb els nois ens van dir que volien fer el Posets per la tarda, un cop els hi vam explicar que haurien de fer, vam quedar sorpresos. Per mi que es pensaven que des del refugi amb una caminadeta d’una estona es podia fer el cim.) Bé, com diria un conegut meu em sembla que aquests tenien “molt de vent a la flauta”.

I després d’agafar el cotxe i menjar una estona vam tornar cap a Mataró amb els deures fets i la sensació de que aquesta sortida havia estat molt assolible. La veritat és que baixant ja parlàvem de fer el proper cim, el que hem posat en primer lloc dins la llista ha estat el Perdiguero. Encara que amb aquest la caminada és molt més llarga.

Fins la propera,

Manel Trenchs