EL PEDRAFORCA. ELS DOS POLLEGONS 23.07.2006
Publicat el 23 de juliol de 2006 per Bicicorriols
Per Joan Lladó
El dissabte, quatre corriolers vam ser al Pedra per activar alguns muscles que no es belluguen en tot l’any. Bonica i curiosa excursió a la muntanya màgica, sobretot per la segona part. Des de l’aparcament del mirador ens enfilàrem al refugi per, tot seguit, continuar cap a la Canal del Verdet i grimpar fins el cim del Pollegó superior. Bona gentada i com de costum, vistos alguns mòbils, els propietaris dels quals, comunicaven la gesta. Després de les fotos i del glop d’aigua, baixem a l’enforcadura on un grup de jovent té recança d’enfilar el darrer tram.
Davallem un troç de la tartera nord i a l’esquerra ens dirigim al’Amorriador de Prat del Reu. Un pèl més enlairats, esmorzem abans d’emprendre la grimpada per la Gran Diagonal. La Pantera Rosa, tot just enfilar, ens demana si estem de broma, però vist que continuem, dedueix el contrari. Un ressalt amb cadena i alguns passos de segon són les dificultats del distret itinerari que ens mena al cim del Pollegó Inferior, en el que, a diferència del Superior, no hi trobem ni una ànima. Més fotos i comencem el descens per les Costes d’en Dou. I aquí és on despertem els alacrans. Dura davallada on peus i quàdriceps treballen de valent fins que enllacem amb els darrers metres de la tartera sud. Assedegats, ens saciem a la font del refugi. Molta calor.
Els excursionistes: La Pantera Rosa, el Mamalló, el Màster i en Pistons.
Publicat dins de Esquí de muntanya, alpinisme, escalada i excursionisme i etiquetada amb bicicorriols, elpedraforca, Joan Lladó, muntanya | Deixa un comentari
Vull felicitar en Pistons pel bloc.
Vull també felicitar per la sortida a peu que hem fet, molt maca, tant al Màster com al Mamalló.
I sobre la sortida, la veritat és que he fet grimpades que mai havia fet, i està clar que la meva manera de fer sortides a peu no tenen res a veure amb aquesta canalla que vaig.
Només cal dir que apart de les grimpades, quan anavem caminant en Pistons anava a davant i fa igual que quan va en bici, agafa un ritme alt i constant i no para. Només haig de dir-vos que pujant pel Verdet no paravem d’avançar gent. Clar després de fer el Pollegó Superior ja gairebé no ens vam trobar a ningú. Molt similar al que passa com quan anem en bici pels corriols, no trobem gaire gent.
En resum, una sortida molt maca i per posar-te a nivell, no està gens malament.