BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

EL MEU PRIMER CARLIT, EM SEMBLA 30.06.2015

IMG_9474

Per Joan Lladó

Tot i que aquesta entrada al bloc du un parell de mesos de retard, crec francament que la devia per dues raons: la primera, i possiblement em faré repetitiu, no podem deixar el bloc inactiu. Entenc que costa d’escriure, l’estiu, la calor, la mandra, la cervesa. Cal afegir a més, que personalment, aquest estiu, he tingut al davant unes lectures apassionants que no podia deixar en cap moment. I això

compta a l’hora d’escriure. Colla meva, ens convé de fer un esforç, val la pena. La segona, diria que ha estat el meu primer cop que corono el Carlit. I no ho afirmo del tot perquè fa uns dies que vaig pujar al Comabona amb bici i em pensava equivocadament que era també la meva primera en aquell cim del Cadí. Doncs repassant l’arxiu de fotografies vaig adonar-me que l’havia fet a principis del ’96 en hivernal. En qualsevol cas, gairebé podria afirmar que és la primera.

El 30 de juny s’esqueia doncs en un dimarts. Un d’aquells dies que sovint ens toca festa entre setmana. Per aquella jornada havíem quedat els botiguers, en Martí i jo, i l’Andreu, que s’hi afegí. Anava a dir que pot fer festa quan li convé, però no sé si hauria estat correcte.

La qüestió, que en Martí proposà d’anar a fer el Carlit per la cresta de les Xemeneies i així es féu. Recollírem l’Andreu a Vilassar amb el cotxe d’en Martí i cap a Pirineu hi falta gent. Esmorzàrem a Puigcerdà i cap a dos quarts de deu començàrem a caminar des d’el pàrquing del Passet.

Anàrem remuntant la vall del Lanós pel marge esquerra del riu fins els Estanys de les Xemeneies. Hi hagué un tram que ens costà un xic perquè un gran allau esborrà el camí en les giragonses al davant mateix i a l’alçada de l’Estany de Font Viva.

IMG_9505

IMG_9414

Entràrem després al Bac de Collroig, on la calor ja es feia notar, i ens dirigírem pel dret als estanys, aconseguint tot seguit el crestall.

IMG_9419

IMG_9423

IMG_9429

El primer tram de la cresta va de NO a SE fins el Pic de les Xemeneies a 2878 m. i en aquest punt fa un gir cap a nord per encarar el Carlit creuant el Coll dels Andorrans. Al pic de les Xemeneies encara hi podem observar i trepitjar una gran massa de neu que el vent ha anat modelant.

IMG_9441IMG_9433IMG_9437

IMG_9463

Al cim, on rebo les felicitacions estranyades dels companys en dir-los que és el meu primer Carlit (2921 m.), hi fem un mos. S’hi està prou bé, no fa vent. Tinc un record per a l’amic Mauri que és a l’UCI de can Ruti. El cim va per ell.

IMG_9451IMG_9453IMG_9454IMG_9459IMG_9471IMG_9469

IMG_9511

Fem el descens encarats a Lanós amb la cresta de les Xemeneies al davant mateix. El cel s’ha anat ennuvolant però no amenaça pluja. En passar per un dels llacs a ran de camí, els companys proposen de fer un bany. Encara hi ha força gel i no crec pas que sigui gaire agradable submergir-se en aquelles aigües i sense sol. Un hom que necessita aigua calenta fins i tot a ple agost! Els deixo fer, els ho regalo.

IMG_9473IMG_9477IMG_9479IMG_9485

En arribar a Lanós decidim de prendre el camí del refugi dels Enginyers que ens portarà al que havíem deixat tot pujant enlloc de baixar pel GR.

En arribar al pàrquing m’afegeixo a la refrescada al riu. No s’hi pot estar ni mig minut amb els peus a l’aigua: és gelada. Els mosquits i mosques se’ns mengen. Ens vestim en una revolada i marxem avall.

Gran excursió companys! Ens mereixem celebrar-ho amb una bona cervesa a la Molina.

Salut!

Els corriolaires: Andreu Calvó, Martí Montserrat i Joan Lladó.

 

 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.