BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

EL DIA DE LA NO SORTIDA I DE LA NO FOTO DE GRUP 26.09.2010

Per Adrià Triquell

Probablement per primer cop en la història d’aquest bloc, en l’escrit de la sortida de diumenge no es detallarà l’itinerari fet.  No puc pas permetre que la nostra credibilitat quedi en entredit! Quina vergonya!  Ens senyalaran a partir d’ara amb el dit? Es riuran de nosaltres a la cara? Sortirem a les cartes al director de la Vanguàrdia?

Bé, com a deferència als lectors del bloc, i no pas pels impresentables que es van trobar diumenge a la plaça Fivaller, m’explicaré:  la idea com sempre, era fer una sortida corriolaire per la nostra estimada i maltractada comarca, i a més fer-nos una foto de grup amb les noves equipacions al castell de Burriac.  El cert és que les circumstàncies no afavorien per complir cap dels dos objectius: respecte a la foto de grup, a les baixes ja anunciades per problemes d’agenda, s’hi van sumar lesions i avaries d’última hora, amb el que a la foto final faltaren bona part de corriolaires. Respecte a la sortida, home, pujar a la bici i vàrem pujar, això si,  PERO PEDALAR POC! PERO MOLT POC!En descàrrec dels afectats, hem de dir que les circumstàncies per a que la MANDRA s’instaurés a la colla, no eren poques:

– Dia rúfol, tal i com va anticipar un ja entranyable veterà de la plaça fivaller, va acabar plovent (una mica).

– L’itinerari triat i l’estat del terreny, no varen afavorir precisament la ciclabilitat i ritme continuat.

– Rogainnings, volta a la cerdanya,  campionats ciclo-orientació i entrenaments secrets, tot plegat més d’un tenia les cames ben encarcarades.

– L’eterna espera durant l’esmorzar  per uns putos entrepans.

– Trencament de ritme per fotos i avaries vàries.

En fi, he tractat de justificar el trist paper de diumenge, he fet el que he pogut.

Fets destacables:

– L’espècimen humà que vàrem observar durant l’estona d’esmorzar, tot segut en una cadira de la seva terrassa, vestit només amb pantalons curts, estornudant  sense parar, fumant un pur, mirant fixament al terra, i a hores d’ara, encara no tenim notícies que s’hagi mogut de lloc.

– Els impresentables fills de buda i curts de gambals que varen deixar la Font del Ferro plena de deixalles. L’indignació corriolaire només es va calmar una mica quan varem recollir tota la merda que aquests descelebrats ignorants havien deixat.

En fi nens, diumenge vinent haurem d’anar a classes de recuperació, i a veure si som més quòrum per la foto de grup.

Adrià Triquell

Les fotos de l’Adrià: cliqueu aquí.


  1. Serà el mallot el causant de tant infortuni?????, per la meva part tot i que el dissabte vaig dir que hi seria, un dolorós mal d’esquena que encara no he arreglat em deixà fora de joc. Es més encara no he estranat el mallot, des de que el vaig recollir a la botiga d’en Giovanni, he vist diumenge rera diumenge inconvenients per poguer sortir.

Respon a MARCEL Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.