BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

EL CLÀSSIC MONTALT 06.06.2010

Per Marcel Torrus

Diumenge ens reunim a la plaça 6 corriolaires i decidim d’anar cap al montalt, la clàssica pujada de sempre, que no per això, la més suau. Arribem just dalt de la urbanització i quant sortim al carrer esfaltat trobem 4 cicloturistes fent la pujada per l’asfalt, ja es coneguda en aquesta colla la falera de marcar terreny així que “marica l’últim” i fins a dalt al puto esprint.

Agafem els corriols de l’esquerre per davallar cap a la finca que està tancada amb el barri, seguim pel recorregut de sempre fins el corral. Just abans de la baixada ens hem d’aixuplugar una estona de la pluja que començà a caure amb insistència. Aquí el nostre meteoròleg de la sortida ens recepta pluja “ ja per tot el dia” sort que no hi entén gaire.
Finalment, al cap de 5 minuts, la pluja ha desaparagut i arribem a la rapidíssima baixada fins Arenys de Munt: “quina canya”, més val que mai trobem cap despistat fen-la de pujada.
Esmorzem al bar de Lourdes, dels dos el més cutre, però correcte, sobretot el preu.Decidim d’anar a buscar Can Jalpi per fer  la pujada, però no sé quin gamarús treu l’opció de pujar pel costat del restaurant de l’Era, déu n’hi do, hi ha un parell de rampes al final que et fan treure el fetge per la boca, ara que n’hi ha que no ho sembla, ehh… Valentí ? qui t’ha vist i qui et veu!

Finalment sembla que el dia amb bici s’ha d’acabar, això si més no es el que hem pensava, ja que el normal era baixar fins a Caldetes i tornar per la via del tren, doncs nooooo!!!!!!!!!!, avui no veurem ni trens ni bikinis a la platja. Un cop a la Riera de Caldetes remuntem per una pista la mar de distreta fins a Sant Vicenç de Montalt, ara si que ja li veig les orelles al llop: carretera de Mata o bé 5 Sènies fins a Mataró, tampooooooooc!!!!!!!!!!, no fós cas que arribéssim molt  d’hora a casa, toca enfilar-nos pel Mas Nadal, collons, ja no puc més. Feia temps que no hi passava per aquí, recordo els dijous a la tarda de fa un parell d’anys quant tenia la gran sort de poguer sortir entre setmana, aquesta pujada era bastant típica de fer-la.

La pujada la faig en  solitari,  i  no es que fes un “hachasu” i deixés els altres corriolaires clavats, tot el contrari, el clavat un servidor. Ves que hi farem… Un cop a dalt que… baixar per can flaquer,oi?, seria el mes normal, doncs tampoc, a la recerca de més corriols, no fós cas que ens quedéssim mancats, per tant  tranquem a la dreta per fer tots els corriols de la vessant obaga de Can Bruguera, arribem a la pista del restaurant just abans de l’explanada per anar a buscar el baixador pel  bosc que ens deixarà a la Font de la Salamandra, i d’aquí per Can Noé fins a Mataró.

Perdoneu la poca informació dels llocs que vàrem passar, però la meva manca de memòria vers els noms és prou palesa i coneguda de tots vosaltres.

També dir que és la meva primera crònica de les sortides, que després de 2 o 3 anys de bloc, ja era hora.

Distància
47 km.

Desnivell 1.470mts positius

Corriolaires: Jordi C., Adrià T.,  Manel T.,  Valenti T.,  Sergi C. i Marcel T.

Apa
siauuuuu!!!!!!!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.