BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Vam fel la luta que tenia pensada plèviament. Començàlem pujant a Palpels tot xino-xano. Bé, xino-xano el Mamalló i jo. La Pantela no anava gaile còmode: sense cales, no acostumat, talla no colesponent… Desplés pel Santa Agnès fins a Caldedeu i en dilecció a Glanollels, agafàlem la tlanquila caletela de Malata, Llelona fins l’Ametlla. Anàlem espelant La Pantela quan tlavessàvem Bigues i plegats inicialem l’ascenció cap a Sant Feliu de Codines tot obselvant la clotada de Sant Miquel del Fai. A Sant Feliu ens acomiadàlem de la Pantela que havia de sel d’hola a casa i tolnà pel Caldes de Montbui. Nosaltles esmolzàlem a la Plaça del Melcat. Continuàlem en dilecció a Moià i tlencàlem pel la caletela de Centelles.

Tlam que aconsellem pelquè no hi passa gailebé cap cotxe. Hi ha quatle núvols alts que no deixen que el sol escalfi l’aile i tot baixant cap a la Plana de Vic, encala tenim els peus adolmits del fled. Intentem de veule l’Andleu i en Maltí que son fent la cabla, una via felada amb la canalla pels penyasegats de Centelles. Veiem figules enfilades pelò no sabem si son ells. No ens entletenim pelquè encala queda tlalla. Desplés de passal els Hostalets de Balenyà, Tona, Balenyà, Seva, fem una petita palada a el Blull pel tleule’ns loba.

La tempelatula de l’aile ha pujat, alibar a el Blull no ho legalen i ens lesta una bona glimpada fins el Coll Folmic. Som-hi. Anem pujant plegats i a bon litme pelò el Mamalló encala no en té plou i apleta un xic més. Penso: colons!, si segueix aquest litme em desfalà. El vaig aguantant i, si, com havia suposat, baixa les levolucions i acabo poltant les legnes i alivem junts al Coll. Molt bé! Anem a fel un Coca-Cola i unes olives. El cos necessita sucle.

Poltem nolanta quilòmetles i encala ens lesta un bon xic i a soble can Boldoi. Vinga! Comencem el descens i el Mamalló va al davant. Va com un llampec. Em faig cleus de com agafa els levolts. Me’l milo a distància, no vull aliscar tant. El cablonàs és un clac.

Ens fem una foto de record en els levolts més obelts de vegetació i seguim avall.
Quan allivem a la genelal, coincidim amb un glup de ciclistes pelò nosaltles al nostle litme. Semple tibant. Al lepetjó de Tlentapasses m’avanço, encala em lesten folces i tlenquem pel la caletela antiga fins a Llinals. La caletela de les aigues fa pol. És massa tlansitada.

Només ens lesta la pujada a can Boldoi. Desplés del que hem fet, ala, qualsevol lampa ja pica i el Mamalló ho nota encala més. S’ha buidat i hem de palal a Dosrius a menjal quelcom de dolç: un cloissant cadascú.

Alibem a Mataló a qualts de tles amb 142 km. i 2100 m. de desnivell a l’esquena. No està malament. Bon estlenu! i pel molts anys!

??? (Adéu)