BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Resten quinze dies i alguns corriolaires encara no tenen preparada la llista dels estris pel Camí del Nord. No hi ha res a fer, se’ls diu agafeu això, carregueu allò, però no en fan cas. Després hi haurà corredisses d’última hora. En sentirem a parlar.

Aquest diumenge hem aparegut sis valents a la Plaça i faltava un adormit: l’Adrià. És com una núvia. Per preparar-se per sortir necessita una hora i mitja. El millor és que ens ha trucat deu minuts abans de l’hora. Cadascú per allà on l’enfila. Bé, dediquem-nos a la nostra passejada. Acordat d’anar per la zona d’Argentona, cap a Burriac: els nostres verals per excel·lència. Iniciem l’ascens al davant mateix de can Cirés, creuant el torrent i enfilant de pet fins a tocar La Barca. Seguim per un curt i costerut tram d’asfalt per deixar-lo tot seguit en direcció a llevant per emprendre el corriolet que ens mena als boscos de Madà i d’Agell després. Flanquegem la capçalera de la riera d’Agell i ascendim fins ben a prop del cementiri de Cabrera per, amb pit i collons, escalar el turó d’en Punsola. No ha estat pas fàcil, se’ns ha resistit, però amb ara un intent i després un altre, l’hem superat. Continuem fins el coll de Codera i el Monòlit, el coll de Burriac i emboscada fins el camí dels Uiuiuis. Al mirador de les “Bassetes” fem una petita aturada per seguir cap a la Font del Llop i enfilar fins la Bassa del Senglar. Allí mateix en Valentí ens suggereix de baixar la trialera que ningú tenia en ment de fer. Ens hi llancem. La passem amb força èxit, tret d’en Joan V. que volia esmolar-se les dents amb les pedres. Al Coll de Gironella trobem l’adormit, l’Adrià amb un conegut tot pujant de can Mañana. Els convidem a desfer el camí per anar a esmorzar a Òrrius. El conegut no les té totes, però també s’hi afegeix: pujar bé, però baixar… no és el seu fort. Abans de començar s’abaixa la tija del selló. Com dèiem abans, cadascú per allà on l’enfila. Gaudim de valent fins a can Mañana. Aquests ràpids descensos on cal estar a l’aguait de qualsevol obstacle, fan pujar l’adrenalina.
En acabar l’esmorzar, ens deixen en Carles, l’Anscari i el nouvingut. La resta continuem cap a Céllecs pel camí del Molí. Enllacem el GR i sense arribar a Sant Bartomeu anem a cercar el corriol prehistòric. Trobem un nou trencall que també ens condueix en bonic descens fins la Roca Foradada. Continuem fins el camí d’en Gomes i la carretera d’Òrrius a La Roca que la travessem. Després, per la Costa de can Planas i a ritme de cursa fins a can Companys de Dalt. L’emprenem pel Torrent de can Cigala amunt com uns coets i les ziga-zagues fins a les planes de l’Espinal com uns torpedes. No en tenim mai prou. Travessem Parpers i per les seves ermes feixes, baixem cap al Fondo de la Gallega sense arribar-hi. Trenquem a ponent per anar a cercar el descens fins a can Roviró. Al davant de la casa ens hi fem quatre fotos. Riudemeia avall i cap a casa. A la riera d’Argentona, en Joan V. encara provoca una picada. És de por.
Vull agrair des del bloc, l’amabilitat i el bon tracte d’en Raül de Dr. Bike en deixar-me el seu “pepino” mentre s’adoba la meva humil canyotrale.

Fins la propera,
Joan Lladó.

Els corriolaires: Adrià T., Anscari N., Carles Ll., Joan Ll., Martí M., Joan V., Valentí T. i un convidat.

Distància recorreguda: 48 qms.
Desnivell+ acumulat: 1.400 m.

Les fotos, cliqueu aquí.