BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Martí Montserrat

Amb l’Enric fem cap a L’Horta de Sant Joan, per fer dos dies de caminades pel Port. Em fa especial il•lusió,  ja que per part meva és la primera vegada que el visito i ja fa molts anys que ho tenia pendent.

Dimarts 4

Fem amb el cotxe cap a l’àrea recreativa de la Franqueta, tot passant per sota de les imponents moles de conglomerat anomenades Roques de Benet.

Un cop aparcats comencem a caminar direcció S/E per trencar tot seguit a l’E, remuntem per un torrent mig engorjat ple de vies d’escalada a banda i banda. L’ anem avançant per la llera, tot saltant de còdol en còdol fins una bifurcació, en la qual trenquem a la dreta per començar ja el torrent del Carrer Ample.

De mica en mica la vegetació va desapareixent i el torrent es va tornant auster i de formes espectaculars. Podem observar com els plecs de les roques fan formes capritxoses, donant lloc a una zona realment diferent i molt original.

Quant arribem al coll, el vent  gèlid que ja feia estona que ens martiritzava ens complica molt la marxa ja que aquí dalt la seva força i la seva insistència són realment mencionables. Quant avancem per la carena que ens ha de manar a la punta de la Marranya, el vent gairebé que ens fa caure al caminar. Però per fi comencem el descens cap el Refugi de les Clotes, i aquí ja pel mig del bosc i arrecerats del vent avancem a pas ràpid. Seguim pel GR direcció Coll de Carabasses que ens regala unes fantàstiques vistes de la cara Sud dels Ports. Comencem a remuntar cap a l’altiplà ple de Braus en llibertat, anomenat les Foies i d’aquí direcció al refugi de Terranyes, que el deixem a ponent, per continuar en descens per una fantàstica sendera tot passant pels peus dels centenaris lo Pi Ramut i de lo Pi Pimpoll (dos exemplars de pi que fan molt goig de veure).

Un cop a la pista la resseguim fins arribar al cotxe altre cop.

Dimecres 5

La predicció de fort vent encara és vigent, per tant busquem un itinerari el mes arrecerat possible.

Trobem una ruta no gaire lluny, però ja fora de Catalunya i a la veïna comarca del Matarranya.

Amb el cotxe anem fins el bonic poble de Beseit, d’aquí resseguim la vall del riu Matarranya fins l’inici dels estrets de la Fenellosa . Comencem a caminar primer per un agradable camí i anem remuntant lo riu per un agradable passeig fins l’inici de les Gúbies del Parrissa, on ens trobem les primeres passarel•les de fusta per tal de evitar les badines i gorgs que hi ha. Anem remuntant el curs tot passant d’un costat a l’altre i intentant no caure a l’aigua i tot sovint aguantant l’equilibri saltant de còdol en còdol. Passem per badines d’aigua transparent i racons idíl•lics, el curiós i entretingut senderó va remuntant l’engorjat i quant podem aixecar la vista cap a les parts altes també son sorprenents, ja que sobre nostre hi ha un  caos d’agulles de formes capritxoses que sobresurten del bosc formant un paisatge del tot original.

El barranc es va tancant de mica en mica, fins un punt on una gran badina ens barra el pas i la gúbia es realment estreta de manera que no podem continuar, ja que les parets a banda i banda són d’un centenar de metres.  El racó es de gran bellesa i espectacularitat.

Ens veiem obligats a recular uns metres  fins trobar un senderó senyalitzat on comena el camí ferrat anomenat Pas del Romaret, que ens permetrà accedir a l’altre costat de l’engorjat tot passant entre les laberíntiques agulles.

Un cop tornem a ser al riu seguim remuntant l’atractiu engorjat passant de la vora dreta a l’esquerra varies vegades mig grimpant pels seus marges, de manera que la progressió és feixuga i lenta. Fem contes ja que la caminada s’està allargant i decidim tornar pel divertit camí ferrat i tornar sobre els nostres passos, per tant, abandonem la idea inicial de fer una volta circular.

I així també assaborir doblement dels fantàstics racons d’aquest congost.

Els Caminaires : L’Enric i en Martí

Les fotos de l’Enric: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Martí: cliqueu aquí.