BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

DESCENS DELS MISSER 11.11.2007

Per Joan Lladó

Vam arribar a la plaça amb la idea premeditada d’anar cap al descens que es disputà el diumenge anterior a la zona de can Bordoi. S’havia de tastar.
Vam sortir tard per una avaria d’en Martí i mentrestant ell anava a casa a adobar-la, nosaltres ens glaçàvem al D’Ara. Hi feia un ventet molt fi que venia de la riera i ens obligà a arrecerar-nos. Durant aquella estona veiérem molts més ciclistes del que és habitual. Podia ser per l’hora car, passaven de les vuit i en aquell punt de trobada hi sol haver força “giro”.

En arribar l’amic Martí a un quart de nou, l’enfilàrem tot seguit pel camí de Sant Jaume i ens precedia un grup d’una vintena de bttros que no trigàrem gaire a perdre, que per això som corriolaires: vam agafar el nostre camí del veïnat que mena a can Marfà i per la caseta de l’indigent fins la pista. En arribar al camí de can Bagot ens traguérem roba perquè volguérem enfilar el corriol de la cabana dels caçadors. En la trialera que ens venia tot seguit, que ens endinsa en la vall de Manyans, vam poder observar el progrés fet per alguns corriolaires en aquestes dificultats.

Crits d’eufòria despertaren la pau del recòndit indret. Ens deixem anar per la pista a tocar de can Noms i entre comentaris de possibles nous viaranys, arribem al Collet de la Creueta on saludem la colla dels Molins. Seguim el camí que puja al Turó de Jofre i davallem pel sempre agraït corriol que ens mena a la font d’en Jeroni, a Dosrius. Travessem el poble. Un aire glaçat se’ns encasta al pit. Dubtem si abrigar-nos o no. No ho fem. Encarem la Brolla Gran per anar a cercar el nou traçat que obriren els Misser per a la recent darrera cursa.

Abans d’entrar al nou camí, ens arrepleguem i faig una foto a la colla en corrua en un lloc que ens pot recordar moltíssim a d’altres dels nostres entorns. Tot enfilant, frisem de valent. En un fort repetjó fem alguns intents per superar-lo i tant sols dos de nosaltres en reeixim. Després d’aquest tram, fem uns dels sectors més bonics i esportius que podem trobar-nos en la zona de la Torrassa: un tram de corriol fet en pujada, de terra molt ferm, humit, trepitjat i onejant que el fa molt ciclable si es tenen bones cames, pulmons i cor. Aquests moments de felicitat no ens els donen de franc, hem hagut esmerçar-hi una bona dosi de ronyonada.

En arribar a la pista de can Bordoi, prenem la direcció del coll homònim i gairebé sense aturar-nos, iniciem els descens que una setmana enrere un parell de cents de friquis s’hi llançaven a pleret.

Descens molt ràpid, sense trams trialers ni vertiginosos, el fan molt apte per a tots els nivells. Cal destacar les dues torrenteres en ziga-zaga, el salt del tronc, el de l’entrada a bosc i les darreres ziga-zagues abans de la pista. Com havíem suposat, ens trobem força colles que, com nosaltres, han sortit a tastar el descens.

Per sota el pont del Tgv arribem a la plana del Vallès i anem cap a Llinars a esmorzar. És l’onomàstica del Màster i ens convida. Que per molts anys li duri la joventut!!!

Per tornar hem optat per pujar pel camí que en diem de “les vinyes” però amb una variant que ens ha sortit rodona: un camí dret i trialer com ens agrada, amb un final amb senderó fins la pista d’El Corredor o sigui, amb cua de peix.

Davallem per la pista fins a can Bordoi, flanquegem el camí de les feixes que és ple de branques de desbrossar i tornem a cercar el corriol del matí per desfer-lo en baixada. Tot just hi entrem, ens trobem en Ferran a. Virolla amb uns companys. Sense dubtar ni un segon, se’ns afegeix al carro i avall que fa baixada. A les primeres giragonses saludem en Jordi C. que esperava en Ferran i cia. El plaer i el gaudi del descens és tan gran, que fins i tot n’hi ha que baixarien practicant l’onanisme. No és pas broma.

Acabem la llarga davallada a la cruïlla de la Font del Sot. Travessem altre cop el poble de Dosrius i ens acomiadem de la meitat de la colla que se’n va avall per la riera. Els quatre que restem, com que encara no en tenim prou, enfilem per la pista de la Cita. En enllaçar el corriol que du a can Nogueres de Manyans, en Manel ensopega amb una branca que li malmet el canvi. No pot baixar pinyons. Pugem pel talús de can Nogueres i en el primer intent em falten dos peus per arribar a dalt. Ja m’està bé i no hi torno. En Martí fa ple al tercer intent, a en Manel se li resisteix i l’Adrià ni ho intenta: puja la bici a coll. A punt d’arribar al dipòsit, a la pista de can Bruguera ens trobem en Víctor M. que estrena Canyotrale. Segueix el seu camí i nosaltres baixem cap a la riera de can Gener pel corriol del dipòsit. En arribar a la nova urbanització, i com no podia ser d’una altra manera, entaulem diàleg sobre urbanisme i les males maneres de fer una ciutat que ens agradaria sostenible.

Fins ben aviat,
Joan Lladó.

Els corriolaires: Sergi C., Joan Ll., Carles Ll., Martí M., Anscari N., Valentí T., Marcel T., Manel T., Adrià T.
Distància recorreguda: 47 Km.
Desnivell acumulat: 1470 m.
Les fotos, cliqueu aquí.

El track GPS de l’Adrià (no us hi acostomeu): http://personales.ya.com/atriquell/capsatracks/TracksBTTM.html

  1. vale vale, la bici a coll, però que consti que vaig enfilar-me com un valent per la pista de la Cita en lloc de baixar per la riera de dosrrius com van fer la majoria de covards…

    i no acostumo a penjar els tracks corriolaires que intueixo que no t’ agrada…però és que la de diumenge va ser tan tan maca ….i que bé que ens ho varem passar!

     

  2. Jo tambe vull agrair-vos a TOTS l´acollida que m´heu dispensat, i a pesar de l´esforç

    que he de fer per seguir-vos, cada dia em sento mes enganxat a aquesta petita aventura setmanal. Gracies a tots

    Lávi Jordi

Respon a el de la bici a coll Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.