BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Albert Gómez

Dissabte 16 de febrer decidim sortir a fer esquí de muntanya en Martí i jo, la idea inicial era fer la cursa de la vall Fosca, però no teníem inscripció, havíem fet tard i les places ja estaven cobertes, tampoc sabíem si el genoll del Martí estaria en condicions, per tant, marxem al voltant de les sis de la tarda i ens parem a fer un ressopó a Llavorsí. Arribem a Tavascan i enfilem la carretera que ens porta fins al refugi de la Pleta del Prat, el desànim ens envaeix, no veiem neu enlloc, a l’arribar a l´aparcament ens adonem que la neu està tota concentrada a la vall de Mascarida. Uf, respirem i a les onze ja som al sobre.

L´endemà ens llevem i ens trobem en Cot i un colla de Mataró que ja ens comenten que cap al Ventolau i Montroig hi ha poca neu per accedir-hi, ells marxen i nosaltres ens empolainem i cap amunt, són tres quarts de vuit i volem comprovar si és del cert la poca neu que hi ha. Ben aviat i després de remuntar per la pista de la Pleta els passem, anem a veure l´entrada de les pales que ens manarien vers el Ventolau, estan força pelades i amb força pedregam; decidim canviar d´itinerari ja que hi ha molta diferència entre la vessant sud-est i la nord.

Anem cap al pic de la coma del Forn, remuntem les primeres pales i passem vora l’estany del diable, el dia promet, no es veuen núvols i fa un pèl de fred que fa abrigar-nos una mica, foquegem per una sèrie de bonys fins arribar a la pala final que ens durà fins al cim, la neu en aquest sector està dura però sense cap dificultat, arribem a dalt del cim 2683m. Magnífica panoràmica de les Maladetes i Aneto just on havíem estat tres setmanes abans, també reconeixem el Mauberme, Parrós i companyia per l´altra banda la majestuosa Pica d´Estats i Sotllo més proper el Pic de Certescans que tantes vegades l´hem ascendit en curses.

Traiem pells i descens bo i franc fins altra vegada l´estany del Diable que aquesta vegada el passem pel damunt, ens retrobem de nou amb en Cot que ens pregunta per la neu. Ens mirem amb en Martí i pensem que van molt xino xano; posem pells i remuntem una pala molt bonica i ben traçada la neu en aquest costat és molt bona, se sent un comentari de fons. Neu pols tot obert!!!. Ja som dalt a la pleta de Gabàs i seguim pel llom fins el coll de Finestres i ja som al Campirme 2632m. Mentre pujàvem hem observat algunes pales que fan molta patxoca. Dalt del cim coincidim amb una parella d´uns 55-60 anys, diuen que no paren de fer esquí i que coneixien en Vicenç Aris, esmorzem plegats i ens conviden a té calent, que bo.

Ben esmorzats nosaltres continuem pel llom de la serra de Mascarida fins a tocar del Montforcat, localitzem unes pales amb neu excel.lent que ja havíem vist baixant del Pic de la coma del forn, les descendim i gaudim de la neu pols que ens fa treballar i alhora xalar de debò, vés per on tornem a ser a l´estany del Diable, de nou tornem a remuntar fins a la pleta de Gabàs i per anar a buscar una canal de les que es baixen en el Dorado (esquí extrem). Aquesta pala es força dreta, estreta i amb unes roca al vell mig, la baixada ens encén els alacrans de valent però la sortida de la canal i fins el llac gairebé perdem el coneixement de plaer, que guapoooo!!!

Tornem a remuntar la pala de sobre l´estany per tercera vegada, ens parem a fer fotos per on hem baixat, des d´aquí es veu tiessa de collons, a vegades em sorprenc de lo free-raiders que som. Aquesta vegada a l’arribar al la pleta baixem fins anar a buscar el coll de Mascarida i en pujada suau fins a al Tuc de la Cima, ens acomiadem dels cims del voltant prometent que tornarem al Ventolau i al Montroig. Bon descens altre vegada per una canal que força dreta que ens portarà de tornada a la pista de la pleta del Prat.

Prenem un refrigeri a la terrassa del refugi tot comentant la jugada, 1950m. de desnivell, cinc canvis de pell i gairebé set hores de trescar per les muntanyes del Palllars Sobirà, tot una matinal més que satisfactòria.