BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

CONSTÀNCIA I OBSTINACIÓ. LES SANTES 28.07.2013

Per Joan Lladó

La darrera troballa-proposta dels avis enginyers no ens convenç: baixar al Mogent des de la Torrassa. I després què? No ens aboca a cap taula de pes. Preval la bona ombra de les moreres del Parque de Santa Agnès. Què hi farem. Deixem-ho per la propera i anem cap a Riudemeia, d’acord? Fet.

Encarem la primera pujada a fondo pel fondo de la Gallega però, vés per on, en Valentí peta el canvi. Un mal roc li ha aixafat la guitarra i ja no valen, els fondos a preu fet, ni els fondos gàlics, ni estripades d’arrelams. Pinyó fixo i avall. Agafa la bici vella que ens trobarem a Santa Agnès.

Reprenem la marxa com si res hagués passat i encarem un dels nostres estimats esculls, obstacle de categoria, d’aquells on podem mesurar la nostra assiduïtat, la nostra tenacitat, la nostra perseverança, la nostra obstinació. Dit d’una altra manera, la nostra tossuderia. Si no surt avui, sortirà demà. Només l’Uri en surt airós. Som-hi.

Pels ermassos de Parpers ens endinsem cap a la solana de Riudemeia per baixar pel llevant de la falda fins a can Roviró i tornar de cara amunt pel camí més aponentat un altre cop fins dalt. Carallot d’en Formiga! Tanquem el rínxol per prendre el revirat viarany i espetegar a la pista de la pedrera per continuar aleshores pel GR cap a Parpers.

Travessem el coll davant mateix del trist monument que engrandeix als d’un sol bàndol, malgrat els intents de fer-ne un símbol i record de tots els morts de la guerra del ’36.

Seguim cap a llevant pel caminoi que ens abocarà just a l’entrada de dalt de can Forns, ben a prop del pi de ca l’Espinal. Travessem la Plana de l’Espinal pel camí que parteix els camps i que amb una revolada, i de cara avall, ens endinsarà al torrent de can Cigala. Fruïm de la frescor que el fons de la vall ens ofereix. Al Gallitu li deixem fer el gallitu –que fa anys!– per arribar a Santa Agnès tot enfilant el bosc de can Lladó.

Esmorzar llarg, contundent, cervesa a dojo, celebració, benestar. Per molts anys! A fora, gairebé res de bo. Tant sols el cant dels grills, les cigales i els saltamartins.

La tornada la iniciem a la clotada de can Company en sobtada i mantinguda grimpada fins els verals de can Parpers. Al talús de la carretera tornem amb els nostres assaigs de passar esculls impossibles. És just al final de la pujada, eh!

Al coll repetim corriol però aquesta vegada per anar per l’altra vessant. Flanquegem la cabana d’en Rectoret, reculem fins l’Espinal i iniciem el descens fins el pla de can Pins.

La fem petar a ran de riera i deixem per dimecres la remullada a can Noè. Els quatre –cinc– que quedem, encara tenim temps de fer la “darrera” als burots.

Vinga, fins aviat.

Joan

Els corriolaires: Tronxo, Formiga, Gallitu, Tresunces, Misterbeer, Màster, Senyor, Uri i Pistons.

Les fotos: cliqueu aquí.

Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

  1. Misterbeer ?????
    Home …… El que no potser es que demanis una gerra i et portin un xupito !!!!!!!
    Ara, voleu dir que només n’hi ha un de Misterbeer a la colla, o som una colla de Misterbeers ????
    Que per molts anys !!!!!!

Respon a Senzill Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.