BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Les cames no van estic encartonat…busco amb urgència mes desarrollo però resulta que ja ho duc tot. No queda més remei que agafar-s’ho bé, amb paciència es van superant les fortes rampes 14% i les 13 ferradures d’aquesta dura ascensió. Quant s’acaba el bosc les vistes sobre la gran plana Francesa son grandioses i un cop passada l’estació d’Issarbe per un terreny més favorable arribem a la carena / coll de St Engracie. Arribar aquí dalt i gaudir d’ aquestes vistes no te preu, es una passada. Continuant arribo en baixada al coll de Garateko on  agafo la D113 que puja de la vall de St Engracie i les famoses gorges de Kakoueta. Per tant m’incorporo a també dura pujada al coll de Soudet (varis km del 10 i 11%). Un cop a dalt enllaço amb la D132, que es la ruta normal al coll de la pierre de St Martin. Per tant com no podia ser d’altre manera, cap allà falta gent i per uns 3km especialment recargolats. Doncs l’espectacular terreny càrstic obliga  a la carretera a fer unes capritxoses marrades fins arribar al seu punt més alt.

Després de la foto de rigor reculo sobre els meus passos per la D132 tot fent un divertit descens, fins el coll / cruïlla de Labays i agafo la malmesa carretera D441 i fent un autèntic descens de ciclocròs arribo a la cruïlla  amb la D341 i segueixo baixant direcció a poble de Loudios tot passant per uns racons de món sensacionals. Un cop a Lourdios agafo la D241 i per un bonic engorjat arribo a la cruïlla amb la D133 que em portarà fins Arette i d’aquí al punt d’inici sense complicacions.