BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

CERDANYA-CAPCIR-ARIEJA PER CARRETERES D’ALÇADA (I) 21.08.2009

Per Joan Lladó

Qui hauria dit un mes abans que amb en Martí sortiríem a pedalejar amb bici de carretera? Va ser dit i fet, ens trobàrem a la platja el dia abans, dijous, i sense dubtar, vam quedar per l’endemà a les sis. Tampoc sense temps de preparar ni consultar dades ni recorreguts, amb el matalàs i les bicis, se’ns presentà l’hora d’anar cap amunt, cap a la Cerdanya. Ens plantàrem a Ur cap a quarts de deu, després d’haver esmorzat a Puigcerdà.

Quan ens haguérem canviat i ho teníem tot a punt, comencàrem la primera jornada tot prenent la carretera de Dorres, Targasona i Font-Romeu. Era la primera vegada que plegats fèiem cicloturisme. En Martí, durant les vacances ja s’havia estat entrenant fent alguns ports mítics del Tour, entre ells, el Tourmalet. Jo n’he estat fent alguns al País Basc, l’Urkiola, l’Herrera i, dos dies abans, com heu vist al bloc, el Turó de l’Home.

El nostre primer gran objectiu era el port de Pailheres a 2001 m., considerat per la revista Pedalier, com el més bonic de tot el Pirineu.

Després de Font-Romeu, continuàrem cap a Bolquera i La Llaguna. Tot seguit en descens, passàrem pel pantà de Matamala i a Formigueres férem aturada per avituallar d’aigua. Feia força calor.

Poc després de passar Puyvalador i el seu embassament, deixàrem la carretera principal per trencar cap a nord per una bonica, ombrívola i més tranquil·la via que ens portà fins a Quérigut. Allí hi férem una petita aturada per contemplar els rocs que apuntalen el castell de la població. El cel es començà a encapotar, la qual cosa ens anà bé per emprendre el primer gran port. Passàrem prop d’El Pla i Les Artigues i tot seguit arribàrem a Mijanès. Aquí comença la traca. El cartell informatiu per a ciclistes amb les dades bàsiques del port ens posà en alerta: 11,5 kms. al 7,9% de pendent mitjana amb pendents màxims del 12%. La primera rampa ja em fa renegar: redéu. Tota una família que dinaven a la fresca es giraren. Bona escalada!

En Martí i jo posàrem tota la carn a la graella de bon principi: no hi havia més plats per baixar ni més pinyons per pujar. Paciència, forçar la ronyonada i amunt! Sort que no feia sol, perquè aquest port no és gaire ombrívol.

Passàrem la cruïlla de les pistes d’esquí i després d’un tram de fageda, començàrem les llaçades dels darrers quatre quilòmetres. Boniques, boniques de veritat. I distretes. Allí passàrem un cicloturista amb les alforges i la ràdio: nyic-nyic, nyic-nyic. Hi havia força boira que ens privà de veure els revolts que havíem anat superant. El darrer però, no arribava mai. Ens fem una foto damunt els revolts on la muntanya té més pendent i en cinc minuts més som dalt del coll. Ple de cavalls i uns quants turistes. Ha valgut la pena fer l’esforç, n’estem contents. El paratge ens meravella i ens hi quedaríem jaient una bona estona, però ens convé més de baixar a Acs i dinar. Així ho fem. Llarg però ràpid descens fins la població de les termes. Hi cerquem un restaurant potable i que ens cuinin en el nostre horari. El trobem i seiem a fora, sota un envelat. Sembla un hivernacle. No hi passa gota d’aire. Per païr, ens asseiem al costat d’altres turistes, remullant-nos els peus en la sulfurosa i calenta aigua de les termes municipals. Ens anem mentalitzant del que ens resta fins la tornada.

Després d’una horeta d’haver arribat, reprenem la marxa. Comencem la grimpada cap el Coll de Puymorens. En els primers quilòmetres, tornem a passar el cicloturista de les alforges i la ràdio. Bescanviem quatre mots.  El dens trànsit en ambdós sentits ens atabala.

Fem una aturada a l’Hospitalet prop d’Andorra. Ens refresquem a la font i continuem fins dalt del coll d’una tirada. Des de la cruïlla d’Andorra fins dalt, pràcticament ni un cotxe. Això s’agraeix.

Ens abriguem amb els paravents lleugers per fer els descens fins a Ur. Els revolts fins a Puymorens els fem llançant-nos a pleret, ara, quan arribem a Porta, bufa un vent de cara que fins baixant hem de pedalejar. En Martí va a rebuf i passant la Tor de Querol, se li estreba algun muscle però aguanta fins l’arribada.

Que tornarem a fer el Pailheres, de segur. Molt bon record.

Fem una refrescant banyada al riu d’Angostrina i una merescuda pizza a Puigcerdà.

A reveure,
Joan LLadó

Distància recorreguda: 139 km.
Desnivell + acum.: 2.970 m.

Les fotos fetes amb el mòbil de baixa resolució: clica aquí.
Algunes fotos baixades d’internet: clica aquí.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.