CERCLE AMB FLACA PEL VESSANT NORD DE SANT COLOMA DE FARNERS 21.04.2012
Per Pep Famadas
Nois, ho confesso: m’he encapritxat de la flaca. Sí, sí, jo, en Formiga, el de la puta ratlla blanca, el de l’asfalt brut i pudent, el “talibà” de les trialeres. Què voleu que us digui. No hi ha més. Les llepolies que ens prepara en Pistons m’han viciat. No me’n puc estar de dir que no a una sortida amb la flaca. Serà per què per on passem no hi ha ratlla blanca, o si n’hi ha, és discontínua? Serà per què l’asfalt no
put, emmascarat per l’ambient que l’envolta? O potser per què per on circulem gairebé no trobem cotxes? Serà per què poques vegades mirem a terra? La nostra vista salta del paisatge infinit a detalls concrets: masos amb història, altres restaurats amb gust sublim, bestiar pasturant, rieres i rierols, etc, etc. Orgull per al país i per la gent que l’habita.
Però no tot és paisatge. Cada coll és un repte. Picats entre nosaltres o en solitari, mantenir el ritme i l’esforç es converteix en una petita batalla que cal guanyar. I la satisfacció d’anar acumulant quilòmetres i castigar el cos, alliberant cabòries i carregant piles, és motivadora. Aquí es fuig de l’esforç intens i anaeròbic d’un pujador. Aquí t’enfrontes a un desgast físic i mental que et va llimant a mesura que passen els quilòmetres. És una altra història.
En aquesta ocasió el mestre Pistons ens ha portat al Maestro i un servidor a iniciar la ruta a Santa Coloma de Farners. La resta del personal disponible prefereix reservar la flaca pel cap de setmana següent.
Destaco la carretera de l’Estanyol a Anglès, per la que no havia tingut ocasió de passar, i l’arribada a la vall del Llémena pedalant. Travessar Sant Martí de Llémena i Sant Esteve a ritme cicloturista té un encant especial. Et permet fixar-te en detalls i respirar la pau que s’hi regala. A Sant Esteve el paisatge clamava “aquí no ens cal ni progrés ni turisme, volem restar així com som”.
La ruta ens va portar a pujar al Coll de Condreu per la vessant obaga, al conegut tram Rupit, La Riba, Sau, un repòs al pont de Malafogassa, i, en el tram final de la sortida, a la solitària carretera de Bojons a Sant Hilari, on ens vam aplicar de valent, fent fondo per la Remences.
El ritme de l’ascensió i l’hora motivà una aturada tècnica a Els Cortals, al Pla de Les Arenes. Una escudella barrejada i l’allioli eixoriviren les nostres malmeses ànimes. Després, clàssic i juganer descens per la carretera vella de Sant Hilari a Santa Coloma.
Tot plegat 155 km i 2300 m de desnivell segons el Toaster, i 6 h 50 minuts efectives. I la bona companyia dels màsters Pistons i el Maestro. Agraït. Una més al sac.
Pep Famadas
Les fotos d’en Pistons: cliqueu aquí.