BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

CARNESTOLTES 3.02.2008

Per Anscari Nogueras

El cap de setmana de carnestoltes, els que no hem anat a Cap del Rec, sortim, com és habitual, des de la plaça Fivaller. De bon matí no ens posem d’acord, hom sent de lluny la idea d’anar a Vallgorguina, però no fa gaire gràcia a la resta, fa fresca i es lluny. Un dia que podem anar tranquils, no tenim ganes de donar-nos la

pallissa. Finalment es decideix anar a esmorzar a Santa Agnès. Sembla que tenim tard: passem de llarg en el desviament per anar a Sant Jaume, plat gran i no t’entretinguis fins a Can Navas (Bell Recó), a la riera hi feia fred però amb aquest ritme aviat es passa, és clar, el de l’editorial s’ha posat al davant, l’acompanya un nouvingut, en Lluís, que per cert , donarà guerra.

En arribar a Can Riudemeia, decidim pujar pel corriol que trenca a l’esquerra de la pista per pujar a Òrrius, primers peus a terra, no ens hem despertat encara, tanta autopista en el corriol ensopeguem més d’un.


Maco i distret corriol aquest, la muntanya està fantàstica, humida i el terreny immillorable, llàstima que no hi ha silenci, doncs tenim la presència del Mossèn, Pantera Rosa, en Manel i, com es habitual en ell, fa ús del seu vocabulari: que guapooooooo.


Arribats a Òrrius, decidim tirar per la Hípica direcció a Sant Bartomeu, el ritme no és el de cada diumenge però no te res a envejar-li, avui que podíem anar a passejar pel passeig marítim haurem de tornar a patir. A la pujada en Vallmajor té un ensurt en un tram molt abrupte i tirà pel dret, el resultat una maneta de fre mirant al davant. Un cop a la pista que porta a Sant Bartomeu, trenquem a l’esquerra pel GR, molts intents per pujar-lo, en Virolla fins a tres cops, però amb tot el respecte avui no hi ha cap màster.


Enllacem tots els corriols per anar a buscar la baixada de la Roca de les Orenetes. No decepciona, segueix essent una de les preferides dels bikers, no deixa indiferent a ningú, el que la baixa sense problemes mira de fer-la el més depressa possible, i el que té més dificultats, mira de posar el menys peus possibles.


Després enfilem pel camí d’en Gomes, per anar
a buscar el Meridià Verd que ens portarà a la Roca, despedim en Manel que ha de tornar aviat i agafem la pista direcció a Santa Agnès per anar esmorzar. Al restaurant ens hem de posar pesats per que ens posin al menjador interior, pretenien que ens poséssim a la zona de fumadors, primer , sortim a fer esport per la muntanya com per asseure’ns enmig de la boira pudorenca, i segon , no ens poden obligar allà on ens haguem de seure, un altre dia que preparin les taules del dinar més tard.


Feta la crítica del dia, el servei després fa oblidar el malentès i felicitem a l’Andreu que convida pel seu aniversari. Hem de fer baixar l’esmorzar i agafem un ritme de cursa per anar a agafar el GR de ziga-zagues que ens deixarà al pla de l’ Espinal, abans però, l’ Adrià trenca el nucli de la roda, ja se li ha acabat la volteta, decideix tirar enrera i trucar un amic que l’anirà a buscar.


En el pla enfilem un mica per la pista per baixar per les torres elèctriques, les motos han fet acte de presència doncs la dificultat ha minvat considerablement, baixem pel GR direcció al Pont de l’Espinal, en l’últim tram tenim l’estrena del novell: en Lluís que en la trialera final surt per davant de la bicicleta i fa trontollar un arbre, està fort el noi, un altre no se jo si…


Ja és tard i baixem cap a Can Riudemeia per
agafar la riera que ens durà a casa.

Anscari Nogueras

 

Bicicorriolaires: Lluís, Andreu, Ferran, Sergi, Joan
Vallmajor, Adrià i Anscari.

Kms total:48 km
Desnivell acumulat:939 m

Les fotos: clica aquí.


  1. Tots sabeu que no sé baixar massa bé, però en aquesta sortida vaig superar a l’Anscari. No em sembla just que aquesta vegada sorti retratat anant a peu.

  2. Hola Joan, el fet de que baixesis algo que jo vaig dubtar(que si m’ho vaig baixar) va ser per un lapsus meu, la foto només ensenya la realitat, o sigui que ets una patata baixant i que vas trepitjant ous, per cert , en la baixada de la roca de les orenetes no et veig en cap foto, però és clar veient la foto, debies estar més endarrerit.
    Bueno Joan , si vols veurem una foto a peu, n’hi han algunes el dia de la ferrata de la Sta.Teresina.Apa adèu.

Respon a Anscari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.