CAN PRADELL DE LA SERRA: FINALMENT 17.02.2008
Publicat el 18 de febrer de 2008 per Bicicorriols
Per Joan Lladó
Plaça Fiveller. Quarts de vuit del matí. -Bon dia! -Bon dia! -Bon dia! -Òstia, no pesa res això!!! -Però aquestes vàlvules ja van prou bé? -Al Barça li van regalar el partit. Jugant així no farà pas res. -I en Manel? -Estic marejat, vaig sopar massa… -S’ha deixat el casc l’Adrià?, però si amb la tofa de cabells que du no li cal! -Mira aquella que puja, és amiga nostre? -Hahahaha!…. -Hahahaha… Mentrestant el veï, del llit estant i amb un ull obert: -La mare que els va fotre… De ben segur que un dia d’aquests els putejo aquests cabrons!
-Va vinga, anem cap al Pradell. -Pugem per Mata. -Si, després pel Pi de Buac. -Collons, ja era hora, ja foten el camp. Després d’un sospir, tancà l’ull i es cobrí el cap amb el cobrellit. Tot seguit les tórtores començàren amb els seus cants guturals. -Cony de bèsties! Xinxetes, si. Els fotré xinxetes escampades.
Els deu que som comencem per les Cinc Sènies i, pel Turó d’Onofre Arnau, pugem cap al veïnat de Mata. A la primera aturada ja ens traiem roba. No és estrany, el primer trenca-cames de la sortida ens fa bufar amb força i la ronyonada ja s’exclama. A la vinya de can Flaqué recuperem l’alè i seguim pel xaragall de Sant Martí. Continuem l’itinerari habitual fins el coll Pallarès on s’hi aplega un munt de gent amb bicicleta. Abans ens trobem en Carles, en Joan T. i companyia i bescanviem quatre mots. A l’arrencada del coll un petit grup ens ha precedit i ens fa la guitza als trams més complicats. Tanmateix, passem.
Quan som a la pista del Montalt, tornem a baixar cap al Mal Pas i saludem la Xesca i la seva colla de caminaires que van cap El Corredor.
Passem sense aturar-nos per la Creu de Rupit i fem quatre passes per accedir al camí d’en Ribes. A la cruïlla de la pista que uneix Vallgorguina i El Corredor ens agrupem i baixem plegats pel GR. Sense que alguns ens n’adonem, l’Adrià se’n torna: no han valgut les súpliques perquè continués fins a baix.
Baixem l’amagat corriol del sotabosc que ens aboca, amb un sobtat baixador (l’Anscari ens ha sorprès a tots baixant-se’l després de mirar-s’ho, abans ho havia fet un servidor i en Giovanni ha fet fiasco quan ja el tenia coll avall), un altre cop a la pista que abandonem de seguida per baixar l’entretinguda i esportiva trialera de la serra de can Clarenç.
Un tram més de pista i arribem tot seguit, cap a les deu, a can Pradell. Esperem que ens obrin i ens entaulem. La pau del lloc s’acaba en un no-res: una colla de veteranes i veterans excursionistes volen fer un cafè i en el seu tragí de fora a dins i de dins a fora ens deixen la vella pallissa com una nevera.
Acabem el copiós esmorzar amb un gotet de licor d’herbes per ben païr la cansalada, gentilesa del restaurant i, a fora, canviem el suc de les olives. Fem un ràpid descens fins a Vallgorguina i enfilem a Collsacreu per Can Planas. La primera rampa ja ens fa sobreeixir l’esmorzar: no mireu enlaire, no: cooooolloooooons!!!
Com si res, arribem a la pista de la Casa Nova i amb quatre bots ens plantem a Collsacreu. Prenem el camí de can Colomer que fa, com sempre, les delícies de tots plegats. Baixem a Arenys de Munt passant primer pel cementiri, per les giragonses que van per sota després i, per can Jalpí, enfilem al Remei tot gaudint de les boniques i ben traçades marrades que còmodament ens ajuden en l’ascens. A dalt ja notem el vent de llevant. Esperem que ens porti força aigua.
D’allí, en frenètic descens, arribem a la riera dels Tres Turons i a Caldetes. En passar pel poble aprofitem per assabentar-nos dels horaris de les termes: no podrem prendre un bany després de córrer a la nit.
Pedalejant arran de mar i damunt els picons de la via que a ben pocs ens agrada, arribem a Mataró.
Val a dir que la sortida ha estat força rodadora, la qual cosa ens convé de tant en tant.A reveure,
Joan Lladó.
Joan Lladó.
Distància recorreguda: 48 km.
Desnivell + acumulat: 1250 m.
Els corriolaires: Adrià T., Andreu C., Anscari N., Carles LL., Giovanni L., Joan LL., Jordi C., Rafel, Sergi C. i Valentí T.
Les fotos i els videos: clica aquí.
Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb bicicorriols, BTT, Joan Lladó | Deixa un comentari
Estic MOLT emprenyat!! Des de ahir encara em dura l’ emprenyamenta. Els que vàreu venir sabeu que per un compromís vaig tornar abanss d’ hora. Doncs bé, vaig pujar fins el corredor, i un cop allà vaig decidir baixar pel GR. Ja sabeu, uns quants esglaons, un trosset de pista i més enllà torno a agafar el GR que va paral.lel a la pista, tot esperant trobar uns bonics corriols.
Ja no hi son!!!!Tot ha estat aplanat i fa pinta que alguna cosa hi faran. Vaig veure unes excavadores aparcades en un prat. El més acollonant és que ho hagin fet en uns corriols que precisament com dic ja van paral.lels i molt a prop d’ una pista ja molt (massa) transitada.