BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Manel Trenchs

Com ja es tradició des de fa uns anys, el primer diumenge de setembre es fa la sortida familiar a Can Barrot, masia que es trova en el terme de Santa Coloma de Farners. Els homes van en bici des de Mataró, amb l’objectiu de que serveixi d’entrenament per a la Volta a la Cerdanya (ja només queden dues setmanes),  i les respectives famílies (dones i canalla) pugen amb cotxes.

Aquest any les famílies aprofitaren el matí per anar-se a banyar a la piscina de Riudarenes, on tenien gairebé tota la piscina per a elles i ells. I un dels bikers, en Pistons, després de fer la nit abans la Burriac Atac, aprofità per fer bici de carretera, només va fer uns 130 kms. i per problemes de punxades no va poder fer tota la volta pensada (uns 150 kms).

Nosaltres, els bikers, aquest any només erem 4, sortírem prop de les 6 del matí. Passades les 7 ja estàvem baixant cap a can Pradell, passàrem l’abandonada ermita de Santa Eulàlia de Tapioles, i arribàrem per esmorzar a Sant Esteve de Palautordera a quarts de nou. En ser pocs biciclistes, la veritat és que el ritme durant tota la jornada fou molt constant i tant a les pujades com baixades anàrem força junts, a més no vam tenir ni una sola avaria.

Després d’esmorzar i celebrar la festa major del barri amb una galetetes, regal de la cambrera, ens dirigirem cap a Sant Marçal amb un ritme que, com va repetir vàries vegades al llarg de la jornada  el Maestro  “que content que estic de tenir amics com vosaltres”. Passàrem el coll i ja començàrem a baixar en direcció a Arbúcies, quasi tot sense parar. Ens aturarem un moment a la Font de Marianegra, s’anava tant bé que decidirem menjar una mica a Arbúcies. Ferem la baixada del Gr-83, el famós camí del Nord, on gaudírem com sempre.

Arribarem a Arbúcies passades les 12 del migdia, on ens aturarem a menjar una mica i per descomptat, a xerrar barato com diría l’home senzill.  Després d’una estona reprenem la marxa per fer l’última pujada important cap a la Serra de Ramilans. És un recorregut “pistero” que ja coneixem de l’any passat que està força bé i té tendència a pujar però et deixa fer molt bé. Aquí hi ha la part guai de la jornada ja que al Mamalló abans li han comentat que a les olimpíades es fa una mitjana a les curses de btt d’uns 20 kms/hora, i per no ser menys i comprovar com està el personal es puja a un ritme molt bonic (entre 19 i 20 de mitjana). Pujàrem tots quatre ben juntets i com a bons germans, cadascú per descomptat, suant per la seva banda.

I ja després de la pujada seguirem fent força pista, passant per la molt bonica església de Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda, amb un ritme molt elevat, i amb la sort de no tenir cap ensurt de cap mena fins a can Barrot. On, amb una mica menys,  quasi bé arribem abans que les famílies de l’estada a la piscina.

S’ha de dir que no hi ha fotos de la sortida, potser perquè és un recorregut que ja està molt repetit, perquè ningú va pensar en portar la càmera i també, perquè tampoc no hi va haver gaire temps de parades.

En resum, objectius plenament assolits:  la canalla ha gaudit de la piscina i de jugar pels terrenys del voltant de la masia, malgrat formar-se grups “escolars” (Anxaneta versus Santa Anna), i la canalla gran ha fet l’itinerari previst, sense cap mena de problema i amb un ritme molt constant i agrupat.

Felicitats als biciclistes: el Mamalló, el Màster, el Maestro i la Pantera Rosa. I en Pistons amb la seva sortida “particular”.  I com no, gràcies a les dones per cuidar la
canalla i encarregar-se del servei de menjar.

Fins aviat,

Manel Trenchs

Distància: 92 kms

Desnivell: 2430 mts