CÀMERA SUR-TÊTE Ò FILMAR TOT PEDALEJANT 25.02.2007
Publicat el 28 de febrer de 2007 per Bicicorriols
Per Joan Lladó
Com aquell qui res, ha passat un altre diumenge. Tinc la sensació -potser ho fa l’escriure la crònica de cada sortida- que les setmanes són molt curtes. Com fer que s’allarguin, tots ho sabem: treballar una mica menys ò simplement, deixar de treballar. Com fer això darrer? Aquesta és la qüestió. Si algú de vosaltres en sap la fórmula, que no l’escampi. Deixant ara les il·lusions de banda, que precisament d’aquestes vivim, anem de cara a la nostra il·lusió més palpable: la bici.
Aquest diumenge hem tingut una novetat en la sortida i alhora un nou alicient per completar la informació gràfica de les nostres aventures: la “càmera sur-tête”. Una senzilla instal·lació damunt del casc per poder filmar amb la càmera de video les nostres peripècies ascendents i descendents -de pla en fem bén poc-. Es tracta de penjar la càmera en un costat del casc, en aquest cas l’esquerra, gairebé a l’alçada dels ulls, i per compensar el pes d’aquesta, a l’altra banda, una bossa amb mig quilo de ploms de pescar. En total un quilo més de pes, a part del casc. Ai cervicals! No us ho penseu pas, res. Certament, malgrat el pes, és força còmode. La finalitat perseguida és que la imatge sigui el més estable possible i la veritat, s’aconsegueix. Ara només ens falta l’objectiu gran angular per obtenir, precisament, més estabilitat i més obertura d’angle. Crec, vistes les primeres preses, que ens poden quedar uns reportatges de qualitat, però que ens caldrà prendre algunes mesures
cinematogràfiques per millorar-los.
cinematogràfiques per millorar-los.
La ressenya d’aquesta sortida serà breu. Vam sortir set corriolaires de la Plaça amb la intenció de pujar El Rovell de l’Ou de Dalt. A la riera d’Argentona, a l’alçada de can Comalada i abans de començar la pujada, vam preparar els estris per començar la gravació. Enfilàrem fins gairebé el turó del Rovell per baixar tot seguit fins el camí de can Bagot i enllaçar el corriolet de la Cabana dels Caçadors a la Plana d’en Martí. Ràpid descens fins el torrent de Manyans i travessant el collet de la Creu, continuem per un repetjó arran de cases, que ens avoca prop del Turó de Jofre per baixar entre matolls, prop de can Gotlla, fins a Dosrius. Travessem el poble i des de la font del Sot, pugem a la Torrassa per un dels camins dels Misser.
A dalt, En Sergi i en Pistons ens acomiadem de la colla i tornem per un altre dels descensos dels Misser fins a Dosrius. Després, avall per la riera. La resta de la crònica la continuarà el Mamalló.
Fins la propera,
En Pistons
En Pistons
Distància recorreguda: 48 qms.
Desnivell+: 1180 m.
Desnivell+: 1180 m.
Corriolaires: L’Home Senzill, El Maestro, El Mamalló, En Pistons, En Prosciutto, En Sergi i El Tete.
Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb bicicorriols, BTT, Joan Lladó, video | Deixa un comentari
Entre l’article escrit, les fotografies i les filmacions el reportatge queda molt complet. Si com dieu, es pot millorar amb l’objectiu de gran angular, quedarà perfecte. Pels que no hem pogut anar a la sortida, veure la filmació, ens sembla que hi som. Vaig a tornar-la a veure.
Hola Nois:
Estimat Pistons això de deixar de treballar, ui!!! ho tenim fotut que hi farem! Ara us prometo que si trobés la fórmula a vosaltres us la diria, només faltaria!!! Esperant que en Mamalló continui la crònica, a veure com se´n surt perquè no ho té fàcil je, je…. jo us ens faré cinc cèntims breument i de manera molt esquemàtica. Arribàrem a la Torrassa per fer el descens direcció el Collet per tot seguit seguit continuar baixant direcció Llinars. Per on vàrem baixar? ui!!!no està massa clar, ja us ho explicarà en Mamalló ja, ja….Bé sortirem a la carretera, abans de Llinars. Com que decidirem anar a esmorzar a Santa Agnès de Malanyanes seguirem fins anar a trobar el camí de les aigües fins el restaurant on esmorzàrem amb "gran marcet". Quedàvem cinc corriolers però en Tete primer, i ben descarregat de "calderrilla", i el Maestro després s’acomiadaren de nosaltres, quedant el Mamalló, el Prosciutto i jo, l’home Senzill. Enfilàrem direcció el Meridia Verd, on en el primer corriol ens topàrem amb la Roser, el Sergi i companyia que amb l’excusa de no llevar-se aviat no vàren sortir amb nosaltres, uf! aquest jovent té molt de vent a la flauta!!! Bé doncs després d’acomiadar-nos com Déu mana seguirem amunt fins arribar a la cruilla per sota la pedrera, on anant a la dreta vas direcció a Sant Bartomeu i a l’esquerra dirrecció Parpers. Triarem l’ópció de Parpers, i tot agafan el GR vàrem fer el descens fins arribar a la riera de Riudemeia, cal dir que aquest descens a més de ser bonic tal com el vàrem fer és força llarg i molt divertit. Seguirem per la riera d’Argentona fins a Mataró, abans però haviem acomiadat al Prosciutto sota el pont.
Cal dir també que això de la "Càmera Sur-tête " és molt bona idea, encara que per altra banda és tota una responsabilitat pedalar davant d’ella eh!! no us penseu perquè a més et suposa una pressió psicològica per no posar peu a terra i que ho vegi tothom!!! oh, oh!!! Ken "macu" mira-ho tantes vegades com vulguis noi….
fins aviat
Hola reiets,diumenge de cine ens tocà,en sentit literal i figurat de la paraula,a més de fotos ara filmació.La sortida en la linea de sempre,es a dir val la pena aixecar-ta tan d’hora per compertir l’afició,l’amistat i sobre tot l’esmorzar amb tota la colla.Parlant d’esmorzar,desprès de deixar tota la calderilla a la taula,com l’home senzill ha recordat,collons que bè que pujava sensa tan de pes,i es que 1/2 gram es nota segons en quina pujada.
Per cert algú sap quelcom d’en Ken,o encara continua mirant la filmació una vegada d’arrera l’altre…
Fins aviat
Això de la càmara d’aquest diumenge era perquè a la nit hi havia l’entrega d’Óscars? Bé doncs després de veure la filmació vull donar algun óscar, per exemple a l’home senzill l’Óscar al pixaner, perquè cada vegada que treia el peu del pedal per no caure semblava que fes la pixadeta. LÓscar al "boquita de piñón" al xerraire d’en Maestro ja que hi ha un bon tros que només se’l sent parlar a ell. L’óscar a la pitxor banda sonora original suposo que li donarem a n’en pistons ja que crec que és ell el que ha fet el montatge amb aquesta música (mira que hi ha discografia més bona…) i finalment l’Óscar a millor pel.lícula també per en pistons i a tots els bicicorriolaires ja que gràcies a aquesta filmació em pogut recordar entre setmana la gran sort que tenim els diumenges de poguer disfrutar de la natura fent el que més ens agrada.
Per cert fa dos diumenges vàrem baixar des de la Torrassa pel corriol que passa paral.lel al que vareu pujar aquest diumenge, el corriol de la "planxa metàl.lica", i aquest diumenge el farem però de pujada i segurament pel mateix lloc que el vàreu fer vosaltres diumenge passat. Intentaré enviar alguna foto d’aquesta baixada i d’altres dues baixades que vàrem fer el mateix dia després de pujar quasi al Jabalí de oro des de Rieudameia i baixant per la mateixa banda per tornar a Riudameia.
També intentaré enviar alguna foto del diumenge passat que després d’agafar el corriol que surt després de Can Noms direcció a Argentona i just després de passar la granja de porcs vam descobrir un corriol molt maco de pujada d’1,5 Km que va fins una caseta que li diem la barraca i que està al costat de la pista ample amb l’indicador de l’Oasis.
Fins molt aviat, potser diumenge a les 7:30 a Fivaller?
Jo
Me quedat estorat llegint les quatre ratlles del xixarel·lo que firma amb el nickname "Jo". No sols aquest nom denota la manca d’ imaginació del individu si no que ja s’atreveix a repartir un premis Oscar fent esment a certes manques d’habilitat d’alguns membres de la colla de la pessigolles.
Reietó si vols repartir premis, hauries de demostrar la teua qualitat, assistint qualsevol Diumenge a la plaça. D’aquesta manera ens pots demostrar les teves qualitats tant a l’àmbit de la bicicleta i amb les relacions personals.
De fet des de aquest mitja que es el bloc jo crec a totes totes que d’arrera d’aquest mot s’amaga un personatge gris, que li fa por d’enfrontar-se amb de tu a tu, a poques capacitats cognitives i menys d’habilitat.
T’esperem amb "candeletes" el proper dia. No tinguis por, nosaltres no et donarem cap Oscar , però a lo millor et nomenem com fan a OP , a Gran Hermano.
El Maestro
En qualsevol cas, esperem veure’l qualsevol dia. Per als meus companys i per a mi serà un veritable plaer. Volem millorar en tots els aspectes i vostè ens en podrà ensenyar.
Sort,
En Pistons.
En Pistons.
No entenc aquest estat de nervis per fer una miqueta de conya i jugant amb els nomenaments d’algun óscar, però ja sabeu que en cap moment he volgut ofendre a ningú, i menys a uns bicicorriolaires que comparteixen la mateixa afició que jo i per la qual són capaços cada diumenge de matinar faci fred o calor, i que us apassiona tant com a mi provar un corriol nou o explicar-li a algun altre corriolaire com agafar un corriol en concret.
Pel que fa a la tècnica i el nivell que jo puc tenir en bicicleta, sempre que he escrit he fet esment a que el que vosaltres feu és realment difícil d’igualar, i sobretot per mi, i a més els números de les vostres sortides, tal com es veu en el resum de l’any passat, parlen per si sols.
Us demano disculpes pel que només era conya i que vosaltres potser no ho heu entès així.
També vull que sapigueu que vaig escriure un mail a n’en pistons parlant-li del tema de la càmera.
A reveure, potser algun diumenge a les 7:30 a Fivaller.
Jo