BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

CAIGUDA AL TERRAPLÈ DE SANT JAUME 28.12.2008

Per Joan Lladó

Malgrat la pluja, la concurrència a la plaça ha estat important: deu inadaptats més la presència honorífica de la Roser, l’altre fèmina que ens estima àdhuc la María. Decidim d’esmorzar a Òrrius i així ja quedem entesos amb en Sergi que anirà cap allà.

Enfilem per Sant Jaume i al desmunt de la font sentim: “-Que caic, que caic”  i veiem estimbar-se Roser i bici daltabaix. Per sort, ha controlat bé la caiguda i no ha tingut cap conseqüència apreciable. Per tant, continuem. Arribem a la pista per sota la barraca de l’indigent i la seguim fins el corriolet que mena a la bassa de can Castells.
Plovisqueja. Restem xops de l’aigua que s’acumula a les branques. Baixem pel Rovell de l’Ou i el bosquet de can Marianga fins els terrasses de l’Aiguanaf. Travessem la riera i la carretera al cementiri nou i, per can Manreset, enfilem fins la font d’en Quico. Tots pensàvem que aquest tram seria més difícil, però l’hem superat amb prou facilitat.
Seguim fins al capdamunt de la urbanització de can Raimí i per no baixar a can Patota i evitar així el fangueig, pugem a cercar el camí del coll de Gironella. Sempre atlètic i exigent en alguns trams, aquest corriol, fa les delícies de tots plegats. En ser un camí molt tancat per la vegetació, l’aigua, al nostre pas, va calant fins els ossos.
Al coll ens deixen en Manel, en Marcel i l’Andreu que tornen cap a casa i la resta seguim cap a Òrrius per la font de can Blanc, el mas i el torrent de la mateixa pairalia. El tram anterior a la font està molt malmès pel pas de l’aigua i les motos i n’ha fet un xaragall impracticable.
Arribem a can Jordi bén xops com és habitual en les darreres sortides i en conseqüència, agafem fred.
En Sergi no hi és. Resulta que ha vingut i no ha tingut paciència d’esperar-nos. Li toca tornar al restaurant des de la riera d’Argentona. Ell rai …
En Carles i servidor que fem anys el dimarts i dilluns respectivament, paguem l’esmorzar. De res, de res.
Quan tornem a agafar les bicis tenim fred de debò. Pugem al Turó d’Aqüença per can Guineu i baixem fins a can Buringues tot travessant la Brolla de Riudemeia. Descens com sempre extraordinari. A can Matabens l’Albert, en Martí i en Ferran segueixen una estona més cap al veïnat de la Pujada i els que restem tornem cap a Mataró. A l’alçada de can Coca ens trobem un pordepluja: l’Enric. Se’n va corrent fins la piscina del Callao.Fins aviat,
Joan Lladó

Els corriolaires: Albert G., Martí M., Ferran P., Roser E., Sergi G., Manel T., Andreu C., Marcel T., Carles LL., Àngel V., Valentí T. i Joan LL.

Distància recorreguda: 42 km.
Desnivell + acum.: 880 m.
Les fotos d’en Ferran: clica aquí.

Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.