BEHOVIA – DONOSTI: FANTÀSTICA 11.11.2012
Per Eva Castells
Una cursa fantàstica!!!!
Això és el que és la Behobia. Tot són paraules positives. Després de parlar-ne i esperar-la durant molt de temps per fi va arribar el cap de setmana de l’onze de novembre. El divendres al migdia varem marxar cap a Donosti. Els corredors varem ser la Glòria i l’Angel, l’Albert i la Gemma, en Miquel i la Maria i jo mateixa. En Valentí i els fills de l’Albert i la Gemma, la Cristina i en Martí ens varen fer de suport, transport, animadors i demés…
Les perspectives del temps eren bastant dolentes. De fet dissabte va fer una mica de sol, per ja al migdia va començar a ploure, primer a estones i fluixet, “xirimiri”, però no va parar fins que ja tornàvem i varem sortir del País Basc.
Com que estàvem molt animats i l’ambient era tan bo, crec que el fet que plogués a estones a bots i barrals no ens va afectar tant com ens afectaria aquí a Mataró. Varem començar a córrer sota la pluja amb capelina inclosa, després pel camí la gent s’ho anava treien i llençant-ho a la vorera. Molt ben organitzat, això que érem més de 25.000 corredors, (d’ells 5.000 catalans!!!!!)Tota l’estona t’estan animant, però tant quan travesses pobles com Irun o Lezo, com quan passes per trams de carretera i bosc, a tot el recorregut hi ha gent gran, petita, joves… en aquest cas sota la pluja, cridant: “Aupa Evaaa, Aupa Glooria… Visca Catalunya…!!!!” Se’t posa la pell de gallina.
Només em falta afegir lo fantàstic que varem menjar tant a Hondarribia amb les “alubies” eh??? Miquel i Valentí… i a Gorroti, ja a Navarra, amb aquella carn… Bé amb ganes de repetir l’experiència. L’any vinent ????? esperem que sí.
Eva
Dura unes quantes setmanes……
I alerta!! cada any hi ha una rebrotada del virus que et fa tornar tant sí com no cap a Euskadi.
Felicitats.
Què i com ens van ensenyar a la nostra generació per esdevenir aquests grans apassionats a l’esport de fons?