BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Pep Famadas

Ja som dia 17 i aquest darrer cap de setmana no he sortit. Guaito enyorat el bloc, que porta força temps aturat, i m’alegro que en Joan hagi penjat una crònica, encara que amb retràs. Com que la del darrer dia de sortida meva ningú s’ha animat i per cronologia és la que toca, tot melancòlic em poso a escriure, rememorant gestes i diversió.

Sortim doncs cap a Burriac passant per darrera Can Riera. Assolim el monolit i cerquem els ui-ui-uis fins el Turó de Cirés. Bon inici sí senyor. Corriols de platillo. Ritme bo. Agafem la pista cap a Sant Bartomeu. Parem a collar una viela d’en Lluís que li ha saltat. Això en una altra situació pot causar un ensurt gros. A Can Tarascó enfilem el corriol que costeja els turons de Séllecs fins a l’ermita. Fantàstic. De l’ermita, com no podia ser de cap altra manera, en Manel encara el nas cap al corriol de les orenetes però per començar des del punt més alt. És a dir des de l’ermita encara pujem per tornar a baixar a la pista. 

A l’inici del corriol ens aturem ja que trobo un bosquerol conegut arrencant soques de bruc amb el magall, un jubilat vestigi d’altres temps. En Manel no se n’adona i es llença encegat cap al corriol. Al final del mateix me’l trobo babejant doncs entre mig ha hagut de sortejar tota una colla de corriolaires que han donat més emoció al descens.

Pujem pel corriol d’en Gomes, travessem la carretera i menem cap el cremat de Can Companys. Allà en Marcel aprofita per deixar-nos. Tot i que volem anar a Sant Agnés tombem massa cap a l’esquerra per uns corriols desconeguts per a mi i sortim a la carretera, per sota del cementiri de la Roca. Esmorzarem doncs a la Roca, a fora a la plaça enlloc del xivarri de Santa Agnés. Millor. Bé, bé Manel, més de 30 km de corriols abans d’esmorzar. Per mi que ja es mereix el títol de màster,
però no sóc qui per dir-ho.

Havent esmorzat hi ha esbandida. Restem només en Giovanni, en Joan V. en LLuís i jo. Ara li toca a en cuixes marcar la ruta. Quedem en desfer més o menys el camí, cercant algun corriol des de Can Companys cap a Séllecs. Tot i que passem per algun de desconegut, no per això menys divertit, travessem el meridià verd i ràpidament ens situem on una estona abans havíem gaudit baixant. Aconseguim la carretera de Séllecs després d’una punxada d’en Lluís. Per camí fins a Sant Bartomeu.

Després de dubtes baixem de dret cap a Òrrius per pujar pels corriols de Can Altafulla, això sí, com esperitats doncs en Lluís marca el ritme. Som de nou a la Mútua. Ens fem els valents i decidim pujar al Turó de Cirés tot mossegant el manillar. Un cop assolit comentem la severitat del pujador. Ara, la traca final, els ui-ui-uis de baixada. Respiro fondo. En el mirador parem per preparar-nos pel tram final, on en Giovanni m’avisa. En llenço i l’aconsegueixo a zero, sortint inflat com un paó reial, permeteu-me aquesta vanitat.

En lloc de tornar pels Oriols proposo el corriol de la Font del Ferro, desconegut sembla per en Giovanni. No pot ser. A mig descens la roda del davant perd aire de treballar massa de costat, sortejant pedres. Inflem dues vegades i final de tram. Som al camí de la pedrera. A la Font Picant ens acomiadem quan són més de les 14.00 h.

Avui sí, safistet del tot.

Corriolaires:
Manel (màster??), Marcel, Joan V., Valentí, Giovanni, Adrià,  Lluís G., Pep F. i em sembla que em deixo algú (perdó de nou).

Recorregut: 54 km

Desnivell: Força.
En Giovanni ho sap.

Pep Famadas