ATENCIÓ ES BUSCA! BICICORRIOLAIRE FENT PISTES PER PAYS DE COUIZA 02.09.2008
Publicat el 2 de setembre de 2008 per Bicicorriols
Per Adrià Triquell
Tenia un parell de dubtes en la meva llista de les vacances, la bici i el portàtil. Finalment vaig decidir-me per les dues coses, la bici perquè només de pensar el que m’ esperaria al tornar, amb la penya amb ganes d’ entrenar per la Volta a la Cerdanya, ja tremolava, i el portàtil perquè podria aprofitar per posar fotos al dia (6.169 en 5 anys, i això que selecciono molt!), i també per exemple per fer aquesta crònica.
Ja posats a afegir coses al cotxe, finalment també hi vaig entatxonar la dona i les tres criatures. Així doncs, seguint la meva filosofia d’ evitar sigui com sigui fer vacances a Catalunya, que per preses de pèl, el perruquer, aquest any ens varem decidir pel sud de França.
Un cop arribats a un poblet qualsevol, on havíem reservat una casa, com sol passar en aquest país, de seguida vaig veure diversos itineraris marcats per fer excursions. Casualment el meu poblet qualsevol, Cassaignes, era un dels centres neuràlgics. A primer cop d’ ull aquests itineraris semblaven pistes senzilles, ben marcades i de fàcil orientació, o sigui, tot lo contrari de la nostra filosofia corriolaire, però que coi, estem de vacances, no?
El primer dia vaig decidir fer poca cosa, un itinerari que va de Cassaignes, Peyrolles, Serres i finalment de nou Cassaignes, 12 km de no res, però ja eren quarts de set i per estirar les cames ja anava bé. Efectivament la majoria de trajecte fou pistero, però molt maco, l’ itinerari es titula “Les Terres Rouges” perquè circula per un terreny de sorra vermella que dóna un aspecte molt peculiar al paisatge. Cap problema tècnic, exceptuant alguna breu baixada, que al anar amb la meva segona bici, amb v-break, vaig baixar-la amb certa inseguretat.
El segon dia em vaig proposar quelcom més ambiciós, empalmar dos itineraris, el que va de Cassaignes a Couza (ruta de “Les Capitelles”), i el que va de Montazels a Roquetaillade (ruta de “le sentier des Vignes”). L’ itinerari, semblant a l’anterior, pistero però interessant, vaig apreciar vinyes, castells i muntanyes. Malauradament, els meus temors es van confirmar, i tan la meva lesió al peu com la meva sorprenent baixada de rendiment que porto notant fa cosa d’ un mes, em fan replantejar la sortida, i un cop arribat a Antugnat, aprofitant que és un punt on la tornada és circular, vaig tornar cap a casa.
Tenia mal regust de boca, així que al cap d’ un parell de dies vaig decidir fer de nou el mateix, i la veritat és que la recompensa va arribar, ja que “Le sentier des Vignes” resultà força maco, o si més no, diferent del que fem habitualment El tram ja fet el dia anterior el vaig fer a un ritme alegre. Arribat de nou a Antugnac, vaig tenir uns moments de confusió doncs d’ aquesta zona només tenia el plànol turístic, els dubtes se’m van aclarir després de parlar amb una dona molt amable que la passejaven un munt de gossos (no sé perquè però sempre m’ han fet por aquests persones que van a tot arreu amb molts animalons), i vaig enfilar ràpid cap a La Serpent. Vaig anar tan emocionat per la pista que em vaig saltar el corriol a mà esquerra que havia d’ agafar (per un que n’ hi ha!), després de consultar el plànol decideixo continuar per la pista, ja que més endavant conflueixen els camins, la decisió serà encertada doncs al fer-lo de tornada m’ adono que hauria d’ haver carregat la bici a coll.
Sens dubte el tram més interessant resulta ser el de Conillac i Roquetaillade, ja que transcorre contínuament per caminets en mig de vinyes.
Ja de baixada, després de passar un parell de xucladors a tota pastilla, vaig notar estranyes sensacions, m’havia carregat la pobre Rock Shock Pilot (no puc dir que em sàpiga greu), i per rematar, en el tram de corriol punxo. Com fa temps que no muntava rodes amb vbreak, m’ oblido de fixar el fre de darrera, cosa que em donà un petit ensurt. La tornada és pel mateix lloc fins arribar a Antugnac, on la volta circular em porta per la banda oest. De Couiza fins a la nostra caseta llogada a Cassaignes em va fer patir, ja que tot i que el desnivell no éra exagerat, el sol pegava de valent, la lesió al peu em torturava i a més ja no em quedava aigua.
L’ últim tram fins arribar de nou a Serres transcorre per una pista a l’ ombra, cosa que es d’ agrair. De Serres a Cassaignes he de repetir de nou el tram inicial, però entre la mandra i la por a punxar de nou, em fan decidir pujar per la carretereta secundària que em portarà fins a casa.
Ja de baixada, després de passar un parell de xucladors a tota pastilla, vaig notar estranyes sensacions, m’havia carregat la pobre Rock Shock Pilot (no puc dir que em sàpiga greu), i per rematar, en el tram de corriol punxo. Com fa temps que no muntava rodes amb vbreak, m’ oblido de fixar el fre de darrera, cosa que em donà un petit ensurt. La tornada és pel mateix lloc fins arribar a Antugnac, on la volta circular em porta per la banda oest. De Couiza fins a la nostra caseta llogada a Cassaignes em va fer patir, ja que tot i que el desnivell no éra exagerat, el sol pegava de valent, la lesió al peu em torturava i a més ja no em quedava aigua.
Finalment avui faig l’ última sortideta, malauradament demà ja hem de tornar cap a Mataró. Em planifico un itinerari de poques pretensions, aniré cap a la part sud que encara no he fet, enllaçaré els itineraris de “Le tour du Cardou” i “Le parcous Historique”. Primer tocarà fer de baixada un dels trams del primer dia, el que va de Cassaignes a Serres. Com conec la baixada, molt pedregosa, poso més pressió al pneumàtic del darrera, no fos cas que punxés per un “llantasu”. Malauradament de poc em serveix, ja que per un dels pocs corriols que trobo per dins el bosc, ple de simpàtiques branquetes amb punxes, em fan treure de nou les eines, per cert, aquest cop tampoc recordo fixar el fre del darrera.
El tema transcorre sense novetats fins arribar a Serres, paro a fer un mos en una bonica tauleta al costat d’ un bonic pont. Tot molt idíl·lic, el que no es veu a la foto es que just al costat hi ha el cementiri. Just abans d’ arribar a Rennes-les-bains (on he anat varis dies amb els nanus doncs es tracta d’ un poble –lleig- d’ aigües termals, amb una piscina que té la peculiaritat de ser d’ aigua calenta), perdo una mica el camí per culpa d’ unes recents obres, als pocs minuts em ressituo i baixo per un corriolet fins al mencionat poble.
L’ últim tram fins arribar de nou a Serres transcorre per una pista a l’ ombra, cosa que es d’ agrair. De Serres a Cassaignes he de repetir de nou el tram inicial, però entre la mandra i la por a punxar de nou, em fan decidir pujar per la carretereta secundària que em portarà fins a casa.
Fotos, cliqueu aquí.
Ressenyes dels intineraris: www.paysdecouiza.fr
Adrià Triquell
Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb Adrià Triquell, bicicorriols, BTT | Deixa un comentari