BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

A L’OMBRA DE LA GALLINA PELADA 20.09.2014

20140920_141559

Per Pep Famadas

Som dissabte i només som dos: el Màster i qui us escriu la crònica. El mestre, com no, decideix la ruta. Malauradament hem hagut de deixar l’objectiu que fa temps que té entre cella i cella, el Comabona, per una altra ocasió degut a la coincidència amb la Cavalls del Vents. Finalment ens mourem sota la Serra d’Ensija, per resseguir alguns corriols que no fa gaire va voltar caminant amb en Pistons per tal de comprovar-ne la seva ciclabilitat. Això promet. Per a mi, una zona totalment desconeguda.

Pel trajecte comento que m’he oblidat el GPS, eina que per feina utilitzo molt sovint. El Màster però és de la vella escola i avui m’ho demostra: em descriu la ruta sobre mapa abans de començar a pedalar, desa el mapa a la motxilla i no el torna a utilitzar en tota la sortida. •El seu GPS ja la memoritzada. Això és un do aconseguit després de moltes hores (va, prou de fer la pilota).

A un quart de deu comencem a pedalar des de l’ermita de la Mare de Déu de Corbera, sobre Espinalbet, carretera de Rasos de Peguera. Ens adrecem cap a L’Estany, paratge molt curiós. És un clàssic llac pirinenc fora de lloc, desendreçat, ara força buit d’aigua. El voltem i continuem pujant per una pista forestal que es torna un bonic corriol en tombar la baga de Noucomes. La pineda ha fugit de la fredor i ara és la fageda, solemne, qui ens regala la seva foscor. El corriol és molt engrescador i amb tendència a baixar fins que el pendent s’accentua en unes marrades que ens obliguen a jugar amb l’equilibri i els frens. Menem a l’antic camí miner de la mina de les Graus, amb un túnel d’uns 50 m inclòs, fosc de veritat, ara GR 107, que el seguirem a trossos durant la jornada.

Travessem el riu de Peguera, sec, i ens sorprenen unes boniques marrades de pujada on també cal equilibri i alguna cosa més. Sortim de nou a una pista i en mig de sanglaners no gaire contents de la nostra presència arribem al poble abandonat de Peguera, porció del pessebre de Nadal a mida real. Travessem unes planes carregades de bestiar tip i plaent d’aquest estiu plujós per sortir a la carretera asfaltada de ve de Fumanya. Ara el bestiar dominant és el boletaire, frisós, inquiet i delerós de cercar la preuada joia, envejós que ningú li prengui.

20140920_102027

Tot just a uns centenars de metres deixem l’asfalt en trencar a la dreta. El paisatge està dominat a la per la Roca de Ferrús, imponent paret vertical de tons vermellosos. Deixem el GR en una cruïlla de pistes per baixar cap al poble, també abandonat, de Bonner. Camins molt trencats a una velocitat i un goig que ja us podeu imaginar. Abans d’aconseguir el poble hem de superar el Portell de Griells, en la primera ascensió amb majúscula de la jornada que infla les cames i buida pulmons. Després de nou baixada a fondo per venjar-nos del patiment. La meva màquina, pobreta, en surt malmesa, què, si no. El canvi ha quedat guerxo. Res que en Martí, al més pur estil Gomes, no pugui adreçar. Perfecte.

20140920_103706

Petita visita a Bonner per continuar per la pista, deixant-la al cap de pocs metres en un corriol a la dreta, marcat de color groc. L’entrada no és ciclable però al cap de pocs metres ja pedalem. Aquest és un dels trams que els màsters a peu van sol•licitar-ne revisió. Corriol molt exigent de pujada on hem de superar trams a peu però molts trams també dalt de la bici. Discorre per una obaga boscosa de pi, certament soitària, encara no trepitjada per boletaires. El corriol groc aboca al GR 107 (ara en sentit invers) també de pujada i igual d’exigent o més. La carcanada o bé la tenim cargolada sobre la bici o bé es belluga en equilibri francament inestable. Arribem literalment esgotats a una pista amb dues opcions per triar: continuar pel GR ara sí a peu o bé voltar per pista per cercar la carretera de coll de Pradell i retornar des de Palomeres per pista amb el desnivell guanyat fins el Coll del Portet, on tornem a enllaçar amb el GR 107. El seny obliga a escollir la opció tranquil•la tot i que el desnivell l’hem de superar igualment, asfaltat però.

20140920_115851

A mitja carretera parem en una font on ens refresquem a voluntat. Boletaires arreu, la majoria reeixits i contents. Passat Palomeres trenquem a la dreta en una barrera i anem cap el coll de Portet per una d’aquelles pistes de pendent lleuger però constant que rosega i llima mica en mica. Els nostres cossos demanen aliment i el punt escollit a priori es fa pregar però arriba. Tornem a omplir aigua en un abeurador just abans del coll i ara sí, jaiem en mig de la verdor escarnint un nombrós ramat d’ungulats que ens vigila amatent. Al darrere nostre les Roques Blanques ens reclamen.

20140920_132731

Tenim un mal pair ja que només pedalar de nou el GR torna a ser malèvol, amb trams corprenedors que, amb dos collons, ens hi enfrontem fins allà on podem. Som sota les roques de la Rua de l’Orellana. Patim però xalem i també ens cansem molt fins el coll de l’Estret on, ara sí, tenim la Roca Gran de Ferrus vigilant-nos. El Màster em promet diversió amb majúscula tot baixant-se la sella. Mentre fa mecàniques els rovellons em saluden amistosos i ingenus. Deu ser que per aquestes contrades els cistells no hi arriben. Avui no toca però collir bolets.

20140920_141559

Baixem per la canal gran al peu de la roca de Ferrús. Buahhh. Ufffff. Que bèstia!!!. Que guapuuuu!!!! I tot el que se us acudeixi. Baixada extrem total. Trialera, res de velocitat (ep, al menys nosaltres). El paratge sublim. Semi tartera que serpenteja per evitar el pendent, amb roca desfeta que obliga a prémer fort els punys al manillar i fregar el culot a la roda i llençar-te sense més. Brutal. Amb trams per sobre el nostre nivell. Magnífic.

20140920_143803

Ara tornem a ser en un camí de desembosc on les pulsacions tornen a nivells tolerables però momentàniament. El pendent de nou és inclinat, ara però recte, convidant a perdre el seny i agafar velocitat intentant seguir la parella. Però també s’acaba, potser millor. Continuem el GR per pista fins a trobar la cruïlla on l’havíem deixat en sentit contrari, a l’inici del descens a Bonner. Ara ja només resta desfer el camí del matí, per Peguera i la baga de Noucomes.

En Martí tenia pensat un retorn diferent, un cop passat el túnel del camí miner. L’hora i les piles però en el fan desestimar. Tornem pel corriol de la baga on les marrades ara de pujada encara obliguen a escurar-nos una mica més.

A quarts de cinc arribem al cotxe. Excel•lent jornada. Gràcies Màster.

Les fotos d’en Martí: cliqueu aquí.


  1. Pep, és ben cert que el Màster és un crac preparant rutes, peró no és menys veritat que tu també ets un artista explicant-les. Felicitats per la ruta i la crónica.

  2. Molt bona sortida!!! Confiem que algun altre dia amb més gent de la colla es pugui tornar a repetir. Sempre val la pena sortir fora del Maresme i gaudir d’altres indrets de Catalunya. I quina sort, tenir els pastors que tenim.

    Fins la propera,

    Manel

  3. Caram i nois quines raconades que tenim , aquesta comarca la tenim un xic abandonada i dona per molt. Podem fer una altre sortida tots plegats abans de que el pastor marxi amb les primeres neus

Respon a adrià Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.