Ben endins

El Barça s’ha guanyat al llarg de la seva història la reputació de ser més que un club, principalment per haver connectat gairebé sempre amb el sentiment majoritari del país, convertint-se en els moments difícils en un refugi del catalanisme i de la protesta social i política, però també en altres moments més propicis per haver-se convertit en la punta de llança de la catalanitat i el desacomplexament catalanista.

Per a la història queden fites històriques que van convertir el Barça en “més que un club”, com el tancament del camp del Barça degut a la xiulada a l’himne Reial (1925), l’assassinat del president Josep Sunyol per tropes feixistes (1936), el control del club per part d’autoritats franquistes (1939-1946), la utilització del català per primer cop a l’estadi (1972), l’arribada de Johan Cruyff i recuperació d’identitat catalanista (1973), entre moltíssims altres fets.

En la història més recent, el període de presidència de Joan Laporta (2003-2010) destaca com l’etapa on el club aposta més decididament per un catalanisme desacomplexat i reivindicatiu, acompanyant i liderant el canvi polític i social que estava tenint la societat catalana, del catalanisme autonomista al catalanisme independentista.

Durant la història del Barça però, i sense girar mai del tot l’esquena al país , trobem etapes on la nul.la implicació o la reivindicació d’una (falsa) neutralitat política, ha comportat en certs moments un decaïment del sentiment d’orgull de la major part de la massa del club.

Ens trobem actualment en una de les pitjors etapes socials i polítiques del Barça (també esportives) que es poden resumir en:

• Un Barça amb una directiva absolutament desvinculada de la situació del país i la dels seus dirigents polítics (a la presó o a l’exili). Una directiva formada per persones en molts casos alienes a qualsevol tipus de catalanisme.
• Un Barça amb una gestió econòmica i social del club de multinacional mediocre, sense ànima i sense objectius ni fites a assolir. Buidats de l’esperit i l’orgull d’Unicef. Cada cop menys que un club i cada cop més semblant a qualsevol altre club. Quan no et diferencies en res, ni res et fa diferent, passes desapercebut. No t’ataca la Caverna Mediàtica, però tampoc reforces l’orgull de la teva massa social.
• Un Barça que esportivament resisteix i sobreviu de l’herència de Messi, guanyant nombroses lligues, però desaprofitant els millors anys sense guanyar cap Champions, acompanyat d’una nul.la gestió de la seva cantera i per tant del seu futur. Tot això, que potser no ho pagarà la directiva actual (que viu de rendes de la feina ben feta en anteriors anys), ho pagaran directives futures, que potser no s’ho mereixeran.

Malauradament, els resultats ho són tot en el futbol. I actualment i d’una manera simplificadora, Messi ens fa feliços a tots els culers, però també aguanta l’estructura actual del club, una directiva grisa i borrosa que aboca al club cap a una letargia lenta però continuada de decadència i alienació de la seva massa social.

Però cal no conformar-se amb la situació present, i ens hem d’imaginar i exigir com hauria de ser el Barça actual si estigués dirigit per una directiva a l’altura dels fets i esdeveniments que estan succeint. Què i quines accions no ha fet el Barça actual i podria haver liderat en defensa del país, de les seves institucions i dels seus líders empresonats o a l’exili?

Aquestes són algunes propostes d’un servidor, per reflexionar i ajudar a superar l’absoluta manca d’implicació de la directiva actual i d’un silenci (presumptament neutral) que els converteix en còmplices de la injustícia i de conduir i allunyar el Barça del lloc que li hauria de correspondre.

• Per què el Barça no treu una tercera equipació que representi la samarreta del Barça (de ratlles) però en blanc i negre? És a dir, una samarreta que simuli la indumentària dels presos (polítics)?
• Per què no juguem amb aquesta samarreta per fer una denúncia potent contra l’estat autoritari espanyol? Algú pot prohibir que el Barça jugui amb una samarreta de ratlles blanques i negres contra el Madrid o en qualsevol partit de Champions?
• Per què el Barça no convoca un referèndum entre la massa social per determinar si vol canviar el nom de l’estadi i anomenar-lo “Estadi per la llibertat dels presos polítics”?
• Per què el Barça no organitza cap partit amistós per recaptar fons i ajudar contra la repressió i multes que ha imposat l’estat a persones individuals i entitats?
• Per què el Barça no instal.la una lona gegant a l’exterior del Camp Nou per tal que els milions de turistes s’assabentin de l’existència de presos polítics?
• Per què el Barça no canvia el seu escut i incorpora algun element com una boca tapada o bé l’escut tatxat per denunciar la falta de llibertat d’expressió a l’estat?
• Per què el president del Barça no recorda en totes i cadascuna de les seves entrevistes a mitjans espanyols i internacionals l’existència de presos polítics?
• Per què la megafonia de l’estadi no té un gest de record i de denúncia en tots els partits que es juguen a l’estadi?
• Per què el Barça no nombra una directiva oficial d’honor representada per tots els presos i exiliats? I que en cada partit que juga el Barça (a casa o de visitant) el seient oficial on seu el president del club estigui buit?
• Per què el Barça no fabrica marxandatge de banderes, bufandes, samarretes (econòmiques) vinculant els colors del Barça amb el missatge d’anhel de llibertat d’expressió i de llibertat dels presos polítics?
• Per què el Barça no decideix tancar l’estadi un partit (irrellevant) de Champions, encara que hagi d’abonar la part proporcional de l’abonament als socis que així ho reclamin?
• Perquè el Barça no va a les presons a fer entrega del títol de lliga de 2018 als presos polítics (culers)?
• Per què el Barça no anima a fer alguna acció (encara que sigui simbòlica) per part d’algun o alguns dels seus jugadors?
• Per què el Barça no va jugar amb un equip de juvenils o amb menys jugadors algun dels últims partits de la temporada (amb la lliga ja guanyada) com a senyal de protesta?
• Per què el Barça no indica què i com s’implicarà per ajudar a respondre a la sentència injusta contra els líders polítics del seu país?

Hi ha tantes coses a fer, tantes iniciatives que es podrien dur a terme, que causa vergonya aliena i dolor veure un club que podria ajudar tant al país i a denunciar la situació injusta que viu. Està clar que dur a terme qualsevol de les accions esmentades significa sortir de la zona de confort i despertar moltes antipaties (i cavernes mediàtiques) en contra del club. Però no és menys cert que la grandesa del club i de qualsevol acte a la vida consisteix en prendre decisions i jugar partits, amb el risc de guanyar o perdre, però reforçant sempre la teva personalitat.

PD- Aquest article és d’un soci i seguidor del Barça, que reclama la implicació del club en la defensa de Catalunya, de la mateixa manera que no exclou en cap cas i anima també a la resta de clubs catalans a fer el mateix i a abanderar també la defensa política del país, de les seves institucions i dels seus líders polítics.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!