Viatge amb tren amb Miren Etxezarreta
Deixa un comentari
Pugem al tren i encenc la gravadora. Durant l’hora que dura el trajecte parlem del que ha passat a Grècia (‘És la defunció de la democràcia’); de si és possible una situació similar a l’estat espanyol (‘Em temo que sí’), dels motius que hi ha darrere d’unes mesures i unes retallades que no sembla que ens hagin de fer sortir de la crisi.
Etxezarreta té clar que la crisi del deute s’està fent servir per aconseguir dominar la població, minvant-ne les condicions de vida i laborals. Reforma fiscal i nacionalització de la banca són alguns dels conceptes que apareixen a l’entrevista, però Miren Etxezarreta els precisa tots. Perquè de res no serviria, diu, nacionalitzar la banca si no canvia la naturalesa del sector públic, ‘que està amarat de neoliberalisme’. Per això considera que el canvi necessari requereix d’un nou tipus de democràcia i de sistema diferent al capitalista.
També parlem del 15-M, de cooperatives, de si és cert allò que diuen que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats, d’economies alternatives, de si és possible un ‘corralito’ com el d’Argentina. Una hora de conversa que podeu llegir, endreçada i polida, aquí, a l’informatiu SOMVILAFRANCA.cat. [Afegit: veient que l’enllaç ha desaparegut, podeu llegir l’entrevista neta en aquest altre enllaç]
En arribar a Vilafranca, creuem el centre per anar cap a l’espai L’Escorxador, on d’aquí a mitja hora comença la classe. Pel camí ens para un noi mudat que ens demana si tenim un moment. Jo me l’intento treure de sobre sense ser tan brusca com ho seria si anés sola, però davant la insistència del noi, que ara resulta que vol saber com ens diem i si treballem, la Miren li demana que què vol. Unes preguntes per a CitiBank. Ens fotem a riure. Ah, no, no ens interessa gens. És més, hi estem en contra, li etziba, i el deixem enrere.
El curs ja és a la recta final, divendres vinent farem l’última sessió del seminari, que després de cinc setmanes explicant-nos una ‘pel·lícula de terror’, tractarà sobre les sortides de la crisi i les alternatives al capitalisme. Un seminari que ens ha servit per aprendre i, sobretot, entendre la situació econòmica acual. I el més important, amb una mirada crítica que tan sovint es troba a faltar.
Hauríeu d’haver convidat el noi mudat a la xerrada, perquè la gent de vegades, no sempre, no fa més perquè no en sap més i titllar-los d’idiotes així d’entrada, no crec que els ajudi gaire