Tertulians massa habituals
Deixa un comentariFa temps que vaig decidir deixar d’escoltar les tertúlies dels programes
matinals de televisió i de ràdio. No pas per manca d’interès en
l’actualitat sinó per manca de paciència. Perquè, com a
espectadora/oient, acostumen a posar-me dels nervis, i com a periodista,
encara m’indignen més.
Entenc que deu ser el format més pràctic i econòmic: disposar d’una
plantilla d’ics persones que van rodant durant la setmana pels platós i
estudis de ràdio. D’aquesta manera, cada dia tenen a punt quatre o cinc
persones per analitzar l’actualitat. D’acord, molt bé. I què?
Ens trobem davant de gent que ha fet del fet d’opinar una professió. En comptes de
recórrer a entesos i experts, amb un bagatge determinat i amb certa
autoritat per reflexionar sobre un tema concret, trobem sempre la
mateixa gent que no sap res i sap de tot. Que ahir t’analitzava la
situació al País Basc després del 22 de maig, avui et fa una diagnosi
del procés judicial contra la SGAE i la setmana vinent serà una entesa
en energia nuclear i et cantarà els beneficis o els riscos de les
centrals nuclears.
Amb el mateix rigor que pot tenir qualsevol conversa de bar, i sense
cap garantia de pluralitat d’opinions. Més aviat al contrari, ja que el
parer dels tertulians es mou en un marge força acotat, de manera que
acostuma a quedar fora de les tertúlies un ventall de posicions que no
tenen el mateix ressò en els grans mitjans. Ens trobem sempre les
mateixes cares i una mateixa visió del món. I aquesta qüestió encara és
més alertant si tenim en compte que les tertúlies, més que no ser el
reflex de l’opinió pública, es dediquen a generar-ne.
Dia rere dia, les tertúlies ofereixen una visió blanca o negra d’un
fet concret sense donar als espectadors i oients l’oportunitat de
conèixer els grocs, verds i liles. I ho fan sempre a través dels
mateixos opinants. Fa anys que existeixen i deuen ser força rendibles,
però tan de bo trobem aviat una fórmula que, si cal essent igual de
rendible, reflecteixi de debò la complexa i plural societat en què
vivim. Crec que serem molts els qui aplaudirem el valent, o la valenta,
que es desempallegui del format de tertúlia actual.