Espai de Dissidència

El país rep, amb una
sorpresa carregada d?escepticisme, l?estirabot de Zapatero sobre el traspàs de
rodalies a la Generalitat.

Una de les grans virtuts
(potser l?única) del nou/obsolet Estatut de 2006 és que ha vacunat els catalans
contra els contes per a nens que ens expliquen els buròcrates de l?imperi. Primer,
les formes, en ple debat de l?estat de l?Estat, per acontentar (o desconcertar)
els diputats catalans, en especial als del PSC, els quals ja sospesen
seriosament la possibilitat d?amagar-se sota l?escó. Segon, el contingut. En un
moment en el qual l?estat pretén desfer-se de les joies de la corona, per a
continuació regalar-les als amics ?perdó, volia dir als inversors-, que Madrid
es vulgui desfer d?uns ferrocarrils col·lapsats no deixa de ser sospitós.

Això fa olor
d?esquarterament d?un servei que havia mostrat en el passat que podia funcionar
prou bé. No ho oblidem, privatització és sinòmim de pillatge, deconstrucció,
precarietat, i finalment, abús de poder contra els clients. El traspàs a la
Generalitat fa olor de ser parcial, i condicionat a una gestió privada que és
infinitament pitjor que la pública, perquè l?objectiu no és donar serveis, sinó
arreplegar tot el que es pugui.

D?altra banda, també és
sospitós que es lliuri ?tan fàcilment?, les rodalies. Jo sóc molt escèptic que
una bona gestió pugui millorar el servei. La geografia de l?àrea metropolitana
de Barcelona és molt diferent de Madrid. Hi ha escassos passadissos d?entrada i
sortida a la ciutat, i hi ha massa dispersió en les ciutats properes. Crec que
per molts trens que s?hi posin, això no té solució. El problema és el model
urbà.

En els darrers anys, els
especuladors catalans han apostat irresponsablement en un model de ciutat
dispersa, i un creixement de taca d?oli. A base d?apujar preus s?ha fet fora a
centenars de milers de persones (jo en sóc un, d?ells), i s?ha cridat a milions
d?immigrants poc qualificats que reemplacen les antigues classes subalternes. Si
amb sis milions, la meitat dels quals viuen a l?àrea ja no s?aguantava, set i
mig, amb quatre i mig concentrats en un pam és absurd. Han traspassat rodalies
fàcilment perquè es treuen un mal de cap de sobre, perquè el tema del transport
públic a Barcelona no tindrà solució mentre no sigui possible viure al costat d?on
es treballa a preus raonables.

I això només és possible,
dividint per tres el preu de la vivenda, o bé multiplicant en la mateixa
proporció els salaris. Ja sigui per Decret, o per Reial Decret.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!