Arxiu d'etiquetes: periodisme

John Reed i la gran crònica de la Revolució Russa: cent anys dels dies que trasbalsaren el món

Pocs es devien pensar que la gran crònica de la Revolució Russa de 1917 la faria un home de trenta anys original d’una família burgesa de Portland, Oregon. Però avui hi ha força unanimitat a citar Deu dies que trasbalsaren el món, de John Reed, com un dels llibres cabdals per a saber i entendre què va passar a Rússia la tardor de fa cent anys. El seu autor, un periodista i poeta i aventurer que havia començat a simpatitzar amb el socialisme de jove, va endinsar-se en les entranyes d’aquella Rússia que ‘anava de part’, ‘un part del qual naixeria un nou món’, i va deixar-ne testimoni en una de les cròniques més importants del segle XX.

Reed va ser testimoni directe dels grans esdeveniments que van canviar el curs de la història, va participar del sorgiment d’aquell món nou que tanta gent somiava esperant que fos millor, també ell, i va transmetre-ho amb la mateixa passió amb què els va viure.

[L’article sencer, publicat a VilaWeb]

Tot enfilant Xammar

xammarLa victòria franquista i la dictadura van estroncar-ho tot. També el periodisme. Avui encara n’arrosseguem la llosa. Deia David Fernàndez que ell no havia conegut Eugeni Xammar a l’institut ni a la facultat, que la seva generació encara pagava el preu de la transició (‘no va ser una transició, va ser una transacció’, citant Josep Fontana). Unes hores abans jo feia la mateixa reflexió a un amic. Que he descobert Xammar de gran, que ningú no me n’havia parlat. Amb uns deu anys de diferència, som encara de la generació que diu en David. Vaig aprendre les primeres lliçons escolars amb la fotografia dels reis espanyols penjada damunt la pissarra, amb algun crucifix a la paret de l’escola pública i amb professors amb la mà llarga. I parlo de la collita del 83.

Encara en paguem el preu. Continua llegint

Lectures periodístiques d’estiu (i per a la resta de dies)

Sempre he pensat que el millor regal és un bon llibre, un dia qualsevol, sense cap excusa ni pretext. Així és com em va arribar l’altre dia a les mans ‘Seixanta anys d’anar pel món’ d’en Xammar, que em té enganxada i que és la meva primera lectura d’aquest estiu. Tot i que defenso que es llegeixi tot l’any, és clar, m’ha semblat que una bona manera d’acomiadar la meva secció d’opinió de Mèdia.cat fins al setembre era amb un llistat de llibres relacionats amb el periodisme. Per llegir a l’estiu, i a la tardor, l’hivern i la primavera. No té res d’exhaustiu, és la suma dels llibres que s’han acumulat a la lleixa de casa i de les recomanacions que m’han fet arribar. Així que si algú vol contribuir amb més recomanacions a ampliar la llista, la porta d’aquest article és oberta de bat a bat. Bones vacances, i bona lectura!

Continua llegint

Periodisme pornogràfic

Tinc la sensació que d’un temps ençà s’ha multiplicat a casa nostra un tipus de periodisme (amb moltes cometes) que podríem qualificar de pornogràfic. Notícies que s’escriuen principalment motivades perquè desperten la morbositat de la gent. Titulars sucosos acompanyats de llampants fotografies que criden l’atenció de la part libidinosa del nostre cervell.