Publicat el 21 de juny de 2012
Joan Fuster
(20 anys sense Joan Fuster, i el seu pensament ordenat manté plena vigència)”Substituïm els reis per pobles, i l’admonició de Muntaner -el més ‘complet’ català que registra la història- perdura, per a nosaltres, amb tota la seva validesa. La idea dels Països Catalans és alguna cosa més que una flatulència romàntica, com algú podria creure. És una ‘obligació moral’, en principi. És, al mateix temps, una precaució salvadora: ‘in unitate virtus’. La corda que lliga la mata de jonc -la unitat- és l’únic camí que ens queda, si volem subsistit com a poble: valencians, ‘catalans’ i balears. ‘E si en llevats la corda, de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de vuit anys, que un sol jonc no hi romandrà’. I qui pugui i vulgui entendre, que entengui.”
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de noms propis, país | s'ha etiquetat en Joan Fuster, Països Catalans, Ramon Muntaner per ncadenes | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
‘A río revuelto, ganancia de pescadores’ al País Valencià
per diluir l’identitat pròpia valenciana a través dels segles
On la ocupació i assimilació identitària esclussiva espanyola
és fa a través de les sumes identitàries
sota l’imposició de la supremacia española.
I alhora enfrontar, dividir
catalans i valencians
aprofitant polèmiques artificials i estèrils
per trencar amb qüestions identitàries clares i evidents
configurades a través de les centúries
com la pròpia valenciana
per mig del conflicte
de nova assimilació i ocupació
amb la negació de l’altra o marginació màxima.
La revolució francesa
va substituïr el rei
per Napoleon’s imperial i imperialistes
La transició espanyola
va substituïr la dictadura
per la ‘democràcia’
sota la llei de l’imperi dictatorial propassat.
I ara la colònia de la Catalunya principatina
sota l’imperi espanyol
pensada a imatge i versemblança dels seus amos.
O el mateix de sempre
quan una part
vol ser el tot.