Publicat el 11 d'abril de 2015

Guillem Agulló

Et lleves. T’adones que és 11 d’abril, que ja han passat 22 anys i que tens encara les dents serrades.

Aquest és el pròleg que vaig escriure per a la segona edició de La mort de Guillem (Editorial 3i4), de Jaume Fuster:

“Hi ha llibres necessaris, llibres que s’han d’escriure i que cal llegir, llibres imprescindibles. I aquest n’és un.

“Han passat vint anys des que ens assassinaren Guillem Agulló. Vint anys i no ens l’han pogut esborrar de la memòria. Vint anys i continuem sentint aquell estremiment, l’alè que es congela, la basarda, el nus a la gola, la ràbia.

“Un grup de criminals, instigats i aixoplugats per la impunitat que constataven cada dia, van segar la vida del jove independentista de Burjassot, del nadador, del futbolista, de l’amic somrient i solidari, del sincer antifeixista, del fill de Carme i de Guillem. Tenia divuit anys, tenia coratge i el futur obert: massa tenir per als executors de la barbàrie. I li van clavar una navalla al cor.

“L’assassinat de Guillem Agulló, i el procés esperpèntic que el va seguir, ens va fer perdre, definitivament, la innocència. Havien matat un jove a Montanejos i allà mateix, aquella nit, quan se sentia encara l’eco del “cara al sol” que bramaven els assassins, els únics detinguts eren, com en un presagi funest, com en un avís, els amics de la víctima.

“El cas Guillem Agulló és un compendi terrible de les impunitats amb què l’estat espanyol ha bastit la seva tramoia al País Valencià: ajudat per determinats mitjans de comunicació (el paper del diari Las Provincias -no només en aquest afer, però especialmenten aquest afer- reclama un estudi específic i detallat), el procés policíac i judicial va deixar al descobert un significatiu interès per negar el mòbil polític de l’assassinat, per impedir que constessin les evidències que vinculaven els assassins amb trames nazis i espanyolistes organitzades i violentes, per intentar fins i tot convertir els criminals en víctimes. La presentació d’una “testimoni x”, sense identificar, que va declarar darrere d’una mampara per -atenció- “protegir-la” dels amics de Guillem va ser el súmmum de la tergiversació en un judici que va acabar amb l’absolució de tots els acusats menys un, aquell assassí que, passats quatre anys, ja tornava a ser al carrer.

“No han aconseguit, però, de cap manera, esborrar el record de Guillem Agulló i Salvador. Des de l’11 d’abril del 1993, desenes, centenars, milers de Guillems van a escola i busquen feina, escriuen versos, juguen a pilota, alcen muixerangues, estimen, compren entrades per al teatre, tenen fills, llegeixen i treballen per aconseguir el país lliure i digne que ell també volia.

“Aquest llibre és una mostra, precisament, de la voluntat de pervivència. D’entrada, hi va haver una editorial amb la idea i amb la decisió necessària per tirar-la endavant. I de seguida va trobar l’escriptor adequat per a l’empresa: en Jaume Fuster va ser capaç d’agafar-nos la història recentíssima, la història-batec, i fer-ne literatura en el sentit més noble del terme. No era una tasca senzilla i ell hi va posar ofici i sentiment. El resultat és aquest llibre. Dur. Punyent. De lectura obligada.

“Han passat dues dècades senceres, des que ens el varen assassinar i no l’hem oblidat. Aquesta és la victòria pòstuma de Guillem Agulló: s’ha fet cançó, llibre, icona. És viu per sempre.”



  1. efectivament, fem fora els neofeixistes globals auspiciats pels peperos.
    La lluita continua. Ara és l’hora de la nostra llibertat aleshores fem-los fora del mapa
    Ara tornem a tenir una altra oportunitat als comicis per esborrar-los de les nostres vides.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de país | s'ha etiquetat en per ncadenes | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent